Anàlisi

Retòrica amb efectes

Amb un president que somriu als CDR, un Govern de 84 diputats i la dreta en disputa per veure qui ofereix la reacció més dura, l'escenari conté riscos tot i que resultin difícils de mesurar.

2
Es llegeix en minuts
 

  / ELISENDA PONS

A la vigília de l’1 d’octubre, un amic em va citar en una cafeteria de l’Eixample barceloní. Em va preguntar què s’esperava a Madrid de la consulta i vaig dubtar que n’hi hagués per la seguretat que tenia el Govern del fet que no arribarien les urnes ni les paperetes. Aquells dies es van veure somriures de superioritat –més dels habituals– a Soraya Sáenz de Santamaría, que s’esforçava per aparentar que sabia alguna cosa que nosaltres no. Va resultar, al final, que la que no sabia res era ella, capitost del CNI. El cas és que el meu amic va donar per fet, no només la consulta, sinó l’efecte immediat que desencadenaria. 

Arguments d’altres i etiquetes

Al sortir del cafè, vaig notar un doble vertigen. Primer perquè vaig tenir la sensació que nosaltres, amics des de fa temps, havíem parlat amb arguments d’altres. I després perquè vaig observar, mentre expressava els meus dubtes, que el meu amic m’etiquetava i, sense distanciar-se, es distanciava. Em va reduir a un: 'aquest és dels que hi està en contra'. No ho va dir, però ho vaig saber. Ho vaig saber perquè, sense voler, em va passar el mateix. Fa un any.

Fa un any de la consulta sense garanties i sense encaix, de la resposta matussera i desproporcionada del Govern, però fa també un any del zenit d’una fractura emocional i social l’abast de la qual es percep encara. Apareix menys en les cròniques perquè es mesura pitjor que els efectes judicials o polítics del procés, però hi és. I si en els altres camps la situació s’estanca, existeix el risc que en aquest altre àmbit, que és el de la convivència, la cosa empitjori. Per cansament, per frustració. Pel que sigui. Hi ha una part important de la població a la qual es va prometre allò que no es podia donar i qui ho va prometre es va posar a córrer sense avisar ni tan sols el seu soci. Un any després hi ha un altre Govern central i un altre Govern i, no obstant, Quim Torra ha traslladat al carrer el lideratge: crida a una vaporosa mobilització amb cites a Luther King i després atia els Comitès de Defensa de la República (CDR), potser pensant que així guanyi el seu favor a la fi tot i que sigui a costa dels Mossos d’Esquadra.

Notícies relacionades

¿Què significa que els "amics" dels CDR hagin d’"estrènyer"?"amics" dels CDRd’"estrènyer ¿Està demanant el president, que fins ara reivindicava el diàleg i els somriures, noves accions de grups d’encaputxats? Un any després, quan la situació pot semblar més encarrilada, es produeixen riscos que no convindria ignorar. Torra, que es té per un delegat, delega. En el Govern, el ministre José Luis Ábalos rebaixa les declaracions del president "perquè són només paraules", com si l’Executiu tingués una altra cosa. No hi ha més que retòrica i la retòrica té efectes reals. 

Aquest és el principal ensenyament d’aquest any: que el que prometen genera frustració, que els seus ànims encenen o apaguen mobilitzacions. Amb un president que somriu alsCDR, un Govern de 84 diputats i la dreta en disputa per veure qui ofereix la reacció més dura, l’escenari conté riscos tot i que resultin difícils de mesurar. Tot i que no vulguin veure’ls o siguin, en el cas de Torra, producte de la seva pròpia responsabilitat. Per molt que la delegui.