Anar al contingut

Record a l'actor

Canut a Nova York

SERGI PANIZO

Canut a Nova York

Josep Maria Pou

De sobte, agafes el vol tu sol, passatge d'anada, sense retorn, i jo em quedo a terra amb cara d'imbècil i ja et trobo a faltar

Ja ets a Nova York, Canut. Tota la ciutat per a tu, al teu aire, amb tot el temps per endavant. Però te n’has anat sol, cabronàs. Anys i anys dient-me: “Pou, en algun dels teus viatges a Nova York m’agradaria anar amb tu, si em deixes que t’acompanyi. Vaig ser allà una vegada, però només unes hores, en una escala entre vol i vol. M’agradaria disfrutar-la més, i amb tu de guia, de teatre en teatre, seria l’hòstia”. I jo sempre la mateixa resposta: “Quan vulguis. M’il·lusiona tant o més que a tu. Demà mateix organitzo el viatge”. Però la feina, la família, les nostres dates que no coincidien, no vam trobar mai la manera de tancar bitllets. I ara, de sobte, t’agafes el vol tu sol, passatge d’anada, sense retorn, i jo em quedo a terra amb cara d’imbècil i ja et trobo a faltar. A això se li diu putada, Canut. La teva marxa tot sol, ¡quina gran putada!

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Però ja que ets allà, disfruta, Canut, de la ciutat i empatxa’t de bon teatre, com volies. Recorda’t del “hot pastrami sandvitx”. Un banquet per si sol. Ja sé que et semblarà molt inferior als embotits i formatges del Pallars amb què ens alegraves els berenars d’assajos i funcions, però prova’l i disfruta’l en nom meu. ¡Ah, per cert! Ben aviat debutarà allà Glenda Jackson fent ‘El Rei Lear’. Quan la vegis fixa’t especialment en la seva escena amb Glaucester als penya-segats de Dover i recorda com de feliços que vam ser els dos fent-la al Romea. ¡Estaves genial, Canut! Plorava cada nit de l’emoció de fer-la amb tu. I –quina sort que tens, punyeter– a l’abril estrenaran per allà un espectacle sobre Sòcrates. Sembla que ho hagin programat tot a propòsit per a la teva arribada. Digues-me si és millor o pitjor que el nostre, l’últim que vam fer junts, amb aquella escena de la visita a la presó que ens posava als dos la pell de gallina.

Escriu sovint. No em deixis sense notícies. O truca des d’aquell mòbil petit i antic que tant t’agradava. Truca. “Que (encara) hem de parlar de moltes coses, company de l’ànima, company”.