Anar al contingut

LA CLAU

GRAF947. MONTREAL (CANADÁ), 23/09/2018.- El presidente del Gobierno español, Pedro Sánchez, y el primer ministro canadiense, Justin Trudeau (i), durante su participación en el Global Progressive Forum celebrado hoy en el hotel Ritz Carlton de Montreal, en Canadá. EFE/Ballesteros

Ballesteros (EFE)

Pedro Sánchez en els seus límits

Albert Sáez

Els pressupostos només sortiran si insta la fiscalia que s'aixequi la presó preventiva i es desisteixi de l'acusació de rebel·lió

Cap de setmana intens en el Govern de Pedro Sánchez. Té al davant una equació complexa per tirar endavant els pressupostos generals. La variable Pablo Iglesias sembla estar ben alineada. L’assumpte basc està més que encarrilat. Queda la variable del PDECat i d’Esquerra. Aquí les coses depenen del que faci el mateix Sánchez, però també de la dinàmica interna del moviment independentista. Arriben indicis que la unitat d’acció entre l’actual direcció del PDECat i els presos es comença a trencar. Les trobades carceràries entre consellers lliures i a la presó són cada dia més tenses. I als actuals titulars dels departaments cada dia els grinyola més l’obsessió de Puigdemont, Torra i els partidaris de la dissolució en la Crida per deixar caure Pedro Sánchez. Mentre que en el costat d’Esquerra, tant en el full de ruta com en les declaracions de Oriol Junqueras, queda clar que no són partidaris d’una competició d’escarafalls a l’interior de l’independentisme com la de finals d’octubre.

De manera que si Sánchez es mou, pot tenir els vots que necessita per perdurar un any més. El seu marge de maniobra és mínim perquè no pot ni ha d’irrompre en els procediments judicials en marxa. Però sí que pot empatitzar amb els encausats i intervenir davant de la fiscalia. En aquest afany, està en una fase de tempteig. Les dues claus que li obren el cadenat del pressupost són la presó preventiva i la qualificació dels delictes. Lentament, però decididament, els ministres de Sánchez intenten despertar aquesta part de l’opinió pública espanyola que vol una confrontació política i no judicial amb l’independentisme i que busca que s’administri justícia en lloc d’escarments.  Es tracta d’unes maniobres envoltants abans que la ministra de Justícia insti la Fiscal General a donar l’ordre que la fiscalia del Tribunal Suprem no vol rebre: demanar la llibertat dels processats si la celebració del judici es posposa i descartar el delicte de rebel·lió. Sánchez finta una vegada i una altra vorejant la zona de conflicte directe amb els fiscals, però sap que només sobreviurà si marca aquest triple.