Els déus de Willy

Va sortir Willy Toledo al ‘FAQS’ a parlar del delicte d’ofensa als sentiments religiosos i del seu cas. Em va sorprendre que digués que l’únic sentiment religiós que es podia ofendre és el del catolicisme, perquè en el cas del’islam  hi ha milions de persones que se’n burlen i no passa res. Per descomptat que als articles del Codi Penal que fan referència a aquest tipus de delictes no es fa cap distinció. El 525, per exemple, estableix penes per a qui “per ofendre els sentiments dels membres d’una confessió religiosa, facin públicament, de paraula, per escrit o mitjançant qualsevol tipus de document, escarni dels seus dogmes, creences, ritus o cerimònies, o vexin, també públicament, els qui els professen o practiquen. En les mateixes penes incorreran els que facin públicament escarni, de paraula o per escrit, dels qui no professen religió o cap creença”. És a dir que, en la lletra, no es recullen només els delictes d’ofensa al catolicisme, cosa que seria una discriminació flagrant, sinó que aquest article val per a qualsevol religió reconeguda així com per als qui no en tenen cap.

“¿Què és l’ofensa a un sentiment?”

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Podem entendre que hi hagi lleis que estableixin normes de convivència per impedir que ens estiguem insultant els uns als altres per les nostres creences, però el problema de fons és que els sistemes religiosos tendeixen a voler-se imposar sobre qui no hi creu, i la majoria tenen mecanismes interns molt poderosos per impedir que els feligresos abandonin el que les confessions consideren veritats inqüestionables. L’ovella extraviada suposa un perill que posa en dubte tot el sistema. Perquè una democràcia ho sigui realment, fa falta que les religions se supeditin a l’ordre republicà i no al revés. Però Espanya té la particularitat de ser un país aconfessional, no laic. La diferència és que l’Estat tractarà per igual totes les religions, però hi ha punts en què encara es detectal’enorme pes de la religió catòlica o, sobretot, el que encara tenia en el moment de ser redactat el Codi Penal. ¿Què és el sentiment religiós? ¿Qui el defineix? I més complicat encara: ¿Què és l’ofensa a un sentiment?

En l’argument de Toledo em va faltar solidaritat i empatia amb els qui pateixen el mateix tipus de pressió per part d’altres confessions religioses, que utilitzés la trampa de comparar les reaccions en vista de les ofenses al catolicisme amb les ofenses al’islam,  quan en aquest cas la irreverència s’ha pagat sovint amb la vida. La diferència principal entre les ofenses al catolicisme i les ofenses a l’islam és que, en el dia d’avui, a Espanya, no hi ha cap col·lectiud’advocats musulmans que puguin posar una denúncia d’aquest tipus. Però no tardaran a aparèixer si no es deroguen els articles que jutgen una cosa tan subjectiva com la voluntat d’ofendre o el sentiment d’haver sigut ofès. Preparem-nos llavors per ser denunciats en cas de dir: “em cago en Al·là”.