Anar al contingut

L'ESTRATÈGIA DE L'INDEPENDENTISME

Tardor calenta o dutxa escocesa

Tardor calenta o dutxa escocesa

Joaquim Coll

A l’agost, els polítics independentistes van alimentar la idea que després de la tornada de les vacances passarien coses greus i que a partir de setembre s’entraria en un període de tensió in crescendo. Van recórrer també a l’expressió amenaçadora de “tardor calenta”, que anava a iniciar-se amb la Diada i prolongar-se fins a la celebració del judici als presos del procés, amb moments àlgids com l’1-O. El president va anunciar en la seva emfàtica conferència del 4 de setembre una llarga marxa “pels drets civils” a la Luther King, en un nou intent d’instrumentalitzar causes universals justes a favor del separatisme. Per cert, ahir Clayborne Carson, director de l’institut que porta el nom del cèlebre lluitador antisegregacionista, va desqualificar aquest ús hipòcrita del valor de la llibertat que fan els independentistes. La secessió d’una regió rica en democràcia no és una causa justa i la desobediència no la legitima de cap manera, afirma Carson, que nega la més mínima analogia entre la voluntat de trencar un Estat i els drets civils dels afroamericans. Fora d’Espanya, com més s’escruta al separatisme, més rebuig genera.

Afortunadament, malgrat el to d’amenaces de Torra i Carles Puigdemont, no hi haurà “tardor calenta”. A la parròquia independentista, sobretot a la que viu a la Catalunya interior, li continua agradant participar a grans celebracions com la Diada, aquest ritual de marcar territori i explicar-se sempre per quatre, però políticament viuen en una profunda desorientació. Després de la manifestació, no va passar res, i la vaga general que s’havia anunciat per al 3 d’octubre ha desaparegut ja del calendari. El cert és que el procés es va acabar el 27 d’octubre passat amb la DUI fallida i l’aplicació del 155. L’imaginari unilateral, que va ser el motor del separatisme entre el 2012 i el 2017, va topar de cara amb la realitat. En definitiva, totes les afirmacions que van escoltar dels seus líders, començant per Oriol Junqueras, sobre la inevitabilitat de la secessió eren mentida. Després del final del procés, ara estem en una altra cosa, en una tensió secessionista crònica, molt pesada, que alguns continuen anomenant ‘procés’ però que no és el mateix. Aquesta tensió ja no s’alimenta del somni unilateral, sinó del victimisme sobre els presos i l’exigència d’un referèndum pactat.

El problema que té el conjunt de l’independentisme és la falta d’estratègia. Com l’amenaça unilateral ja no opera, la tardor calenta es convertirà en una dutxa escocesa, però no contra l’Estat sinó cap a les seves pròpies bases. Un dia escolten els seus líders fer una crida a implementar la república (dutxa calenta), i l’endemà afirmar que només contemplen un referèndum acordat (dutxa freda). I quan sembla que ERC és més a prop de la via possibilista que els del PDECat, al Congrés s’intercanvien els papers per al final bloquejar-se mútuament. Si la lluita electoral entre republicans i convergents va impulsar el procés fins al disbarat de la unilateralitat, ara la constant dutxa escocesa pot deixar les seves bases més confoses encara.

Per oferir-li la millor experiència possible estem canviant el nostre sistema de comentaris, que passa a ser Disqus, que gestiona 50 milions de comentaris en mitjans d'arreu del món cada mes. Ens disculpem si aquests primers dies hi ha algun procés extra de 'login' o si el servei no funciona al 100%.