Bany de realitat

Aquest dimarts, i vagi vostè a saber fins quan, serà una jornada de mobilitzacions. Deixem que sigui Gabriel Rufián el que determini on comença i on acabal’“independentisme màgic” que sortirà als carrers per la Diada, l’aniversari del’1-O  i els prolegòmens del judici als presos pel referèndum. Mentrestant, amb una tossuderia inassequible al descoratjament, enms arriba un bany de realitat, aliena (o no tant) a les tortuositats del procés.

Primer bany: la sanitat. En la vigília de la Diada, hem descobert que Catalunya ocupa un trist lloc en el ‘top tres’ de les misèries de la sanitat. La Federació d’Associacions per a la Defensa de la Salut Pública assegura que Catalunya és la tercera pitjor comunitat en atenció sanitària pública, per darrere de les Canàries i la Comunitat Valenciana. ¿Els motius? En les altres comunitats, les retallades i la privatització. ¿A Catalunya? Segons Marciano Sánchez Bayle, responsable de la federació, la política dels successius governs de la Generalitat, que, malgrat el relativament alt PIB català, en els últims anys s’han centrat “en altres coses”.

Però el deteriorament de la sanitat no és exclusiva dels executius catalans. Segons diferents indicadors, recollits entre altres per un estudi de ‘The Lancet’,el conjunt d’Espanya ha caigut en picat des del 2010 en el rànquing sobre la qualitat de la salut pública, després d’haver abraçat amb entusiasme les retallades dictades per la crisi. Com a resultat, i és només una dada, més de dos milions d’espanyols no tenen diners per adquirir medecines prescrites pel seu metge.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Segon bany: l’educació. Aquest dimecres Catalunya torna a l’escola. El conseller Josep Bargalló va admetre en la presentació de les novetats del curs 2018-2019 que moltes obres en escoles públiques no arribarien a temps per a l’inici de les classes. I com a culpables va assenyalar al 155 i a les pluges d’aquest estiu. No va citar la poca previsió ni la falta de vista a l’hora de calibrar les devastadores conseqüències, en el sistema educatiu, d’una tendència demogràfica més que cantada: el descens d’alumnes de primària i l’augment conseqüent dels de secundària. I per acabar-ho d’adobar, 3.500 nens barcelonins s’han quedat sense guarderia pública.

Així és la realitat. Mentrestant, com no pot ser d’una altra manera, parlarem de màgia.