Editorial

Perillós augment de la xenofòbia

És una irresponsabilitat greu caure en la desconfiança atàvica cap a l''altre' en comptes de pensar en un futur digne per a tothom

1
Es llegeix en minuts
undefined44868553 chemnitz  germany   01 09 2018   right wing protesters shout180905134147

undefined44868553 chemnitz germany 01 09 2018 right wing protesters shout180905134147 / MARTIN DIVISEK

Una dècada després de l’inici de la crisi financera mundial, que va cristal·litzar en unadura depressió econòmica, política i social,Suècia, un país que s’ha distingit per ser un baluard d’un Estat del benestar molt avançat, per la seva defensa dels valors democràtics, per tenir una societat oberta i inclusiva i per la seva cooperació internacional, acudeix a les urnes ambel temor que una formació d’ultradreta trenqui un sistema de partits que és un dels més estables d’Europa. D’aquelles pols venen aquests fangs en els quals les pulsions més radicals, xenòfobes i racistes han adquirit carta de naturalesaradicalsxenòfobesracistes en pràcticament totes les societats, des de les occidentals, a les d’Àsia o l’Amèrica Llatina, prescindint de l’orientació política i de la qualitat democràtica o, menys, dels seus governs.

Populisme alimentat per la identitat

La crisi global que va provocar en el seu origen el crac financer dels EUA va tenir unes conseqüències econòmiques que van afectar directament o indirectament, i en alguns casos molt seriosament, la butxaca dels ciutadans. I també es va manifestar en lapèrdua de confiança dels governats en els seus governants i en les institucions, la qual cosa ha propiciat l’aparició de noves formacions polítiques de diferent adscripció dins del clàssic espectre polític, i fora de l’esmentat espectre, però totes elles englobables en el difús apel·latiu depopulisme, un fenomenque s’alimenta, entre altres elements,de la identitat.

En aquest context,l’‘altre’, el que és diferent,es converteix en l’enemic,enl’objecte de menyspreu i fins i tot de persecució. Derrotada la raó, la irracionalitat ocupa l’espai públic. Dades incontestables constaten, per exemple,l’aportació positiva dels immigrants a les economiesdels països que els han acollit. Però laxenofòbiano s’alimenta de dades objectives ni de consideracions d’ordre moral. Els menysprea perquèviu i creix apel·lant als instints, a les emocions, i això és sempre una fórmula que aboca les societats al desastre. I el que està passant al món és només un avançament del que pot venir. El canvi climàtic que molts volen ignorar pot provocar fins a140 milions de migrants d’aquí a 30 anys, segons el Banc Mundial. És una greu irresponsabilitat caure en la desconfiança atàvica cap a l’‘altre’ en comptes de pensar en un futur que sigui digne per a tothom i en totes les societats.