Records d'infantesa
El món submarí de Nemo i Monturiol
El personatge de Jules Verne i l'enginyer català van conèixer les profunditats sense fronteres ni banderes
olerin44835255 para aparecer el lunes 3 09 2018 os paso la ilu para el art180903144016
De nen, una de les sèries televisives que em van marcar per sempre va ser 'El mundo submariono' del comandant Cousteau. Desitjava ser un dels tripulants del 'Calypso', encasquetar-me l’identificadora gorra vermella i descendir fins a les profunditats en aquells platerets submergibles. ¡Submarins!... Quina màquina més meravellosa. N’estava envoltat. El meu pare, en les seves estones lliures, els dibuixava; però també els transformava en maquetes.
Encara conservo el més gran. Malgrat el seu prim casc, gràcies a una barra d’acer a la quilla -i a l’hèlix impulsada per una goma elàstica enrotllada-, era capaç de navegar en superfície. Però, ¿com submergir una nau de fusta? Els meus germans i jo érem uns taps de bassa i, al desaparegut estany de Montjuïc, miràvem a les famílies que, a més de llanxes i barcos diversos, acudien amb submarins de joguina que se submergien i emergien gràcies a un motor alimentat per bateries. Es reien de nosaltres: la nostra nau, a l’aturar-se l’hèlix, flotava inerta al mig del minioceà. El pare ens va llegir la ment i, sabedor de com funcionava un submarí real, va idear una cambra que s’acoblava sota el casc. Per un petit orifici entrava l’aigua fins a inundar el tub metàl·lic; és llavors quan el submergible iniciava la immersió. L’artefacte anava lligat a una corda perquè quan l’estiréssim es pogués desprendre; alliberat del llast, el submarí ascendia ràpidament. El Lluís, la Montse i jo ens vam convertir en 'el terror de l’estany'; esperàvem ocults en les profunditats i, per sorpresa, emergíem al pas de tots els barcos els patrons dels quals havien gosat burlar-se del 'Monturiol'.
Les autoritats locals de l’època van mostrar un absolut desinterès pel gran visionari figuerenc
Així el va batejar el meu pare en honor a Narcís Monturiol (encara no s’ha esborrat el seu cognom pintat a la proa). Tant a la vista al Museu Marítim de Barcelona -davant de la vitrina de l’'Ictíneo II'- o passejant per la Diagonal -on s’ubica un monument dedicat a l’enginyer figuerenc-, sempre ens va parlar d’ell amb admiració. El considerava com un dels pioners de la navegació submarina. Una cosa que no encaixava amb els textos que llegíem als llibres sobre submarins: el nom de Monturiol no figurava per enlloc. En les traduccions, d’origen anglosaxó i francòfon, citaven les primeres idees de Leonardo da Vinci sobre màquines i vestits d’immersió o parlaven del 'Turtle', un submergible nord-americà, amb forma de barril, dissenyat per Bushnell al segle XVIII. Però, ni paraula de Monturiol. ¿Per què? Perquè les autoritats locals de l’època, al contrari del que passa en altres latituds, van mostrar un absolut desinterès per les revolucionàries màquines submergibles d’aquest gran visionari. Van menyscabar, com havia passat amb el nostre submarí de fusta, els invents de Monturiol.
Després de les varades del’'Ictíneo' (1859) i l’'Ictíneo II' (1864), i malgrat l’èxit obtingut en totes les proves, Monturiol va haver de desistir de la seva aventura submarina. En una sèrie de manuscrits que va reunir el 1869 -i que, després de la seva mort, van ser publicats sota el títol d’‘Assaig sobre l'art de navegar per dessota l'aigua’ -, escriu el següent: "... si fins ara la investigació del fons dels mars a favor d’una nau submarina no ha merescut els honors de la direcció científica de les nostres Acadèmies, no serà perquè el conjunt dels coneixements humans no respongui a totes les dificultats de l’empresa, sinó perquè és superior a l’esperit emprenedor de la nostra època i al de la iniciativa dels Governs". ‘Zasca’ a tota la boca, com diria Sheldon a 'The big bang theory'.
Jules Verne, el mateix any, va publicar'Vint mil llegües de viatge submarí'. Igual com Monturiol, el capità Nemo concep un enginy submergible: el 'Nautilus'. Amb ell fuig de les fronteres, els governs i les banderes. Només es permet un estendard en el qual resa un lema: 'Mobilis in mobili'.
Monturiol i Nemo van ser amos del món submarí real i fictici. Els admiro. Com també admiroMarcus Campbell, la persona que més sap de submarins i bussejadors (tot i que la seva modèstia li impedeixi admetre-ho). Junts vam voler dissenyar un potiner submergible amb bidons -imitant el batiscaf 'Trieste de Piccard’-, però tot arribarà. Mentrestant, ell fa temps que va conquerir les profunditats. Es mou lliure, sense banderes, al si de l’element mòbil ('Mobilis in mobili'). Ha topat amb savis i pacífics pops gegants i parla de mars i oceans amb emoció als ulls. La seva filla María té sort: coneixerà el món submarí de la seva mà. Un món de tots.
