Anar al contingut

Política municipal

Lliçons d'agost

ALVARO MONGE

Lliçons d'agost

Eva Arderius

Els problemes a Barcelona estan tan arrelats i són tan estructurals que la solució comença a ser molt difícil

Que aquest seria un agost dur per a Barcelona es podia intuir i els fets així ho han confirmat. La situació no és nova. Des de fa aproximadament una dècada que a l’estiu persisteixen els mateixos problemes: la brutícia que genera l’ús intensiu de l’espai públic, el soroll, l’incivisme, l’increment del 'top manta', la inseguretat, l’augment de robatoris i la difícil convivència entre els veïns i el turisme més descontrolat.

Aquest any els problemes s’han repetit i alguns s’han agreujat. Estan tan arrelats i són tan estructurals que la solució comença a ser molt difícil. Lamentablement per als veïns, el que passa al Raval o a la Barceloneta ja no està només en mans del Govern d’Ada Colau. Les carpetes amb tot el que no funciona a Barcelona han passat de taula en taula, d’Hereu a Trias i de Trias a Colau. I l’alcaldessa ha tardat a obrir-les i ha dubtat en les solucions, i això ha empitjorat les coses. L’exemple més evident és la crisi dels narcopisos a Ciutat Vella o la neteja general de la ciutat.

Aquest era un agost especial i decisiu per ser el previ d’un any electoral i perquè ha sigut la demostració que els problemes que té la ciutat ja no es poden gestionar des de la minoria, amb executius amb un marge de maniobra tan limitat que només els permet anar tirant. En les pròximes eleccions ja no serà suficient amb quedar primer, les estratègies de llistes unitàries o candidats mediàtics per guanyar per la mínima poden ser contraproduents per a una ciutat que està perdent brillantor. Barcelona necessita majories: ja no es pot governar ni amb els 14 edils de Jordi Hereu i Xavier Trias, ni molt menys, amb els 11 que ara té Ada Colau. El plantejament de qui arribi primer governa, que només cal treure un regidor més que l’adversari, és un plantejament erroni per a una ciutat amb problemes crònics i globals que requereixen solucions consensuades i contundents. Guanyar és una cosa i governar, com ha quedat demostrat, és una altra. Benvinguts a setembre.