La divisió independentista ve de lluny

El relat que publica avui EL PERIÓDICO sobre les hores posteriors a la declaració unilateral d’independència (DUI) del 27 d’octubre del 2017 confirma la desbandada que es va produir en el Govern i la nul·la preparació que hi havia en l’Administració catalana per fer efectiva la DUI. Les dades, moltes de les quals inèdites, reafirmen també que l’actual divisió al si de l’independentisme prové des del mateix dia de la DUI.

El desenvolupament dels esdeveniments ratifica que no hi va haver pacte per repartir-se presons i exili, com s’ha arribat a especular, sinó una improvisació constant iuna actuació unilateralde l’expresident Carles Puigdemont, de la fugida del qual a Bèlgica no estaven informats ni molts dels membres del seu Govern ni l’executiva del seu partit, el PDECat, a la reunió de la qual se l’esperava dilluns, 30 d’octubre, quan ja era a Bèlgica. Alguns consellers que van acudir aquell dilluns a la feina, com s’havia acordat, van assabentar-se al matí quePuigdemont no seria al Palau.

No es tracta només que ningú despengés la bandera espanyola del Palau de la Generalitat, sinó que en aquelles horeses forjavauna fractura del Govern –entre la línia representada per Puigdemont i l’encarnada per Oriol Junqueras–, que s’havia manifestata les cares dels dos dirigentsen la concentració a les escales del Parlament.

En vista del que va passar en aquelles hores –també les primeres de l’aplicació de l’article 155–, no poden sorprendre lesdivergències entre l’independentismeen els mesos posteriors a les eleccions del 21-D i el retard en l’elecció de president, ambla prolongació consegüentde la intervenció de l’autonomia. La pugna es va resoldre al final amb la imposició per part de Puigdemont del seu candidat, Quim Torra, que des del primer moment s’ha declarat “president custodi” del seu mentor. Aquesta situació anòmala s’ha traduït en la preeminència del radicalisme –de moment, només verbal, això sí– i en l’aposta per les mateixes vies que ja van fracassar.

El canvi de Govern a Madrid a conseqüència dela moció de censuraha reobert un diàleg que estava bloquejat, peròles expectatives són pessimistes, perquè Torra continua plantejant reivindicacions que sap que Pedro Sánchez no li pot concedir. Tot això, a més,en un ambient de crispació creixent per la guerra dels llaços grocs que els partits polítics s’haurien de preocupar per atenuar en lloc d’encoratjar.