Dues mirades
El llaç i l'ocupació
Pots creure que la presó preventiva per als polítics és arbitrària i excessiva, però no combregar amb la falsedat de viure en un estat dictatorial
olerin44774696 graf379 barcelona 25 8 2018 paseo pujades de barcelona d180830180703 /
Ara que els llaços grocs semblen haver-se convertit en el nostre principal problema (com deuen disfrutar els que s’enfilen per sobre els nostres llocs de treball precaris), potser seria oportú reflexionar sobre les seves múltiples i particulars interpretacions.
Aquí presento una lectura de qui no posarà ni traurà un llaç: pots creure que la presó preventiva per als polítics és arbitrària i excessiva, però no combregar amb la falsedat de viure en un estat dictatorial. Portem molts anys de procés per mantenir la innocència. El llaç groc forma part d’un relat polític que uneix farses i banderes. És un acte identitari. I aquí hi ha, al final, la mare dels ous.
El llaç groc és un acte evident de llibertat d’expressió. La seva presència contundent als carrers crea la imatge d’un sentir majoritari. Però és això, una imatge. Una imatge que se suma a la de tantes estelades que onegen a les institucions de tots, a un discurs polític que identifica Catalunya amb el sentir de la meitat dels seus ciutadans, uns mitjans públics que han interioritzat l’independentisme... La qüestió és que no hi ha símbols per als qui rebutgen els símbols identitaris. És tan obvi com incòmode. Perquè sents els teus carrers una mica més aliens. Perquè creus que els problemes són comuns i que hi ha interessos espuris a encoratjar només les diferències. Perquè, a la fi, reconeixes que seria més productiu dedicar aquest article al’ocupació precària.
