Posar fi a l'espiral

Nova jornada al tall de la navalla a Catalunya.Nova jornada El comando de 80 persones retirant llaços grocs a les comarques de Girona, els dirigents de Ciutadans envoltats de càmeres a Alella, una manifestació a la Ciutadella... tots els ingredients necessaris perquè els carrers esclatin. D’aquesta espiral no en sortirem fins que posem el focus  en els fets i no en els subjectes. Defensar una causa política amb el símbol del llaç groc no pot ser una patent de cors per fer-ho de qualsevol manera i en qualsevol lloc. Defensar la legalitat constitucional tampoc es pot fer de qualsevol manera. Explotar el dolor de les famílies dels presos per perpetuar-se en el poder pot ser tan mesquí com encoratjar la confrontació civil per un grapat de vots. D’aquesta espiral és de la que hem de fugir.

La jornada també va tenir motius per a la serenitat. Les institucions funcionen i són el marc en el qual dirimir les diferències. Un jutge va dictar una ordre d’allunyament per a l’home acusat d’agredir una dona per treure llaços grocs. Els Mossos van identificar  qui va organitzar la batuda per treure’ls a Girona, no perquè no es pugui fer, sinó per prevenir l’ús de mètodes inadequats per fer-ho. La Junta de Seguretat de Catalunya es reunirà dijous que ve, per parlar de tot, de les identificacions dels Mossos i de les presumptes implicacions de membres de les forces de seguretat. Carles Puigdemont va fer una tímida trucada a la calma, la primera des del nucli més enardit de l’independentisme. L’haurien d’imitar els qui ostenten el poder legítim a Catalunya. 

Les pròximes hores són decisives. No es pot arribar a la Diada en aquest clima enrarit. La polèmica dels llaços grocs encara pot acabar sent una serp d’estiu si tothom assumeix les seves responsabilitats, tant polítiques com institucionals. La ciutadania ha demostrat àmpliament la seva maduresa i ha de tornar a fer-ho, pensi el que pensi i defensi el que defensi. Els polítics han de defensar les seves idees i els seus votants, però sense posar en risc les instituciones i la convivència. Potser ha arribat el moment que es faci un pacte ni que sigui implícit: mantinguem la neutralitat en els espais públics institucionals i deixem expressar-se els ciutadans que ho facin espontàniament, sempre que no pertorbin l’ús de l’espai públic. Traguem els llaços dels balcons oficials i deixem-los als ponts.