Editorial

Pacte pressupostari de tall social

Si l'acord del Govern i Podem acaba rebent el recolzament parlamentari, seria difícil justificar un recurs davant el Constitucional

1
Es llegeix en minuts
pedro

pedro / JOS LUIS ROCA

L’acord entre el PSOE i Podemper apujar les pensions d’acord amb l’IPC real i el compromís del Govern de modificar la llei d’estabilitat parlamentària per evitar el veto del PP en el Senat a mesures que obligarien ampliar l’objectiu de dèficit proporcionen un baló d’oxigen a Pedro Sánchez. Alhora,el contingut social de les propostesbeneficia els dos partits que les recolzen. D’una banda, permeten al president socialista presentar un primer gran pacte amb repercussió en un dels sectors de la població més castigats durant la crisi idemostrar capacitat de govern. I, de l’altra, ofereix a la formació de Pablo Iglesias unes condicions amb avenços progressistes suficients davant dels seus votants a l’hora de situar a l’estació de sortida els Pressupostos Generals de l’Estat de l’any que ve.

Però encarrilar els comptes del 2019 resulta només un primer pas tenint en compte l’aritmètica parlamentària i la diversitat dels grups que els haurien de recolzar. En aquesta voluntat de buscar suport cal situar l’acord per dedicar unapartida pressupostària a expulsar els camions de l’N-340i desviar-los a l’AP-7. Aquesta mesura és una vella reivindicació dels diferents governs de Catalunya i dels veïns i usuaris de la via, que pateixen des de fa molts anys un altíssim índex de sinistralitat i d’incidències. La decisió només pot interpretar-se com una picada d’ullet a PDECat i ERC per obtenir el seu recolzament.

Mentrestant, Pablo Casado ja ha anunciat un recurs davant del Tribunal Constitucionalcontra la reforma legal que pretén evitar que el PP veti en el Senat l’augment del sostre de despesa i acusa Sánchez de carregar-se la “separació de poders”. Però l’ús del TC com a instrument de fre al Govern socialista, avançat ja contra l’exhumació de les restes de Franco, es contradiu amb els fets, ja que el mateix Executiu de Mariano Rajoyno va tenir objeccions a fixar per llei l’objectiu de dèficit el 2012. És comprensible la reacció popular després de ser desallotjats del Govern per una moció de censura, però si les propostes negociades entre els socialistes i Podem acaben rebent un suport parlamentari suficient amb el recolzament dels grups catalans i del PNB, plenament democràtic, seria difícilment justificable el recurs davant del Constitucional.