Aquest divendres toca tancar la boca

Aquest divendres toca callar. Tots hauríem de tancar la boca. Tots. Els que han convertit els actes del primer aniversari del 17-A en un acte de repulsa o de recolzament de la monarquia. Els que han fet de la trista efemèride un acte de desgreuge amb els presos per l’1-O. Els que han utilitzat l’homenatge a les víctimes com a arma llancívola contra l’independentisme. Els que han utilitzat la investigació dels fets (el secret de sumari dels quals s’ha aixecat curiosament en les vigílies del 17-A) per tornar a atiar el secular enfrontament entre els Mossos d’Esquadra, d’una banda, i la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, de l’altra. Tots, a tancar la boca. Almenys per un dia.

Fa 10 dies, l’exconsellera Montserrat Tura, que alguna cosa devia conèixer de les tripes de les investigacions i actuacions contra el terrorisme, va penjar a Twitter una encertadíssima reflexió sobre els actes del 17-A. En el missatge, Tura es preguntava “si no podríem centrar-nos en un record racionalista, lleuger, silenciós, solemne i transcendent cap a les víctimes sense intents d’aprofitament polític. Sisplau”.

Parlant del #17A i dels cadencials aniversaris, em pregunto si no podriem centrar-nos en un record racionalista, lleuger, silenciós, solemne i trascendent cap a les victimes sense intents d’aprofitament polític. Sis-plau (?)

— montserrat_tura (@montserrat_tura) 7 de agosto de 2018

Des d’aleshores (no crec que pel tuit de l’exconsellera), sembla que el sentit comú i, sobretot, el respecte a tothom que va perdre algú aquell nefast dijous ha guanyat terreny i molts dels que enarboren altres banderes que no són la de l’homenatge a les víctimes han buscat no interferir els actes oficials. Val més això que res.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Però no n’hi ha prou. Toca callar per respecte, entre molts altres, a Francisco Javier Martínez,Francisco Javier Martínez l’home que va perdre per la ira gihadista el seu fill Xavier, de tres anys. Tres anys. Que no li parlin a Francisco Javier de la resposta de les administracions. Poc recolzament ha rebut. I, tot i així, ni indici d’ira en les seves paraules. Només la confiança que la mort del seu petit serveixi per a alguna cosa.

Aquest divendres només hauria de parlar gent com Francisco Javier. I immediatament, posar-nos tots a aclarir els massa enigmes de l’atemptat. Sobretot, per respecte a les víctimes.