L'aniversari del 17-A

Aquesta setmana, Barcelona i Cambrils commemoraran el primer aniversari delsatemptats gihadistes del passat 17 d’agost, que van deixar 16 morts en el pitjor atac d’arrel islamista a Espanya després dels de l’11 de març del 2004 a Madrid.  Les imatges de la Rambla de Barcelona amb les víctimes al terra després del recorregut assassí de la furgoneta i el pànic alpasseig Marítim de Cambrils formen ja part de la història del país.

Un any després, toca honrar les víctimes, recordar el que va passar i fer balanç. En el terreny de la investigació, s’ha confirmat que la intenció de la cèl·lula encapçalada perl’imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty era cometre l’atemptat gihadista més gran de la història d’Europa, amb objectius com la Sagrada Família, el Camp Nou i la torre Eiffel de París. Tan sols l’accident que van tenir a la infausta casa d’Alcanar amb els explosius va evitar que culminessin els seus plans. A falta que se celebri el judici, la investigació encara té punts foscos, concentrats sobretot a la figura d’Es Satty, la seva relació amb les forces de seguretat i els serveis d’espionatge i si la descoordinació, recels policials o altres motius li van permetre quedar fora del radar malgrat que en públic a la mesquita feia crides a “matar infidels”.

Des del punt de vista de la convivència, la societat catalana va donar una lliçó de fermesa i maduresa des del principi. L’eslògan “No tenim por” va resumir la voluntat de no deixar-se acovardir pel terror, i en aquest temps transcorregut hem de felicitar-nos que xacres com la islamofòbia no hagin pres cos a la societat. Catalunya continua sent una societat oberta i d’acollida, i en si mateix això constitueix la pitjor derrota dels gihadistes.

No obstant, políticament Catalunya és una societat dividida al voltant del ‘procés’. Aquella fractura que es va intuir en la manifestació posterior als atemptats no ha fet més que engrandir-se en un any de crisi institucional aguda, fins al punt que amenaça la mateixa commemoració del 17-A. La intenció d’una part de l’independentisme d’utilitzar, de nou, la repulsa contra els atemptats per organitzar una mena d’escarni a Felip VI és inacceptable. Com a cap de l’Estat, el Rei representa tots els espanyols en el dolor i el respecte a les víctimes. Les reivindicacions polítiques de l’independentisme són legítimes, però el 17-A no és el moment d’efectuar-les.