HORITZÓ
'Brexit':¿Direcció al precipici?
Els 'brexiteers' pressionen per a una sortida no pactada que pot tenir greus conseqüències
zentauroepp44371395 fotodeldia ara1 londres reino unido 18 07 2018 un man180719165541 /
El Consell Europeu de desembre va decidir que el Regne Unit havia complert les exigències de la Unió Europea (UE) i va aprovar que la Comissió Europea negociés un acord que reguli les relacions amb la cinquena economia mundial. Londres s’havia compromès a pagar els 45.000 milions d’euros derivats de les seves obligacions legals amb els pressupostos de la UE en el període 2014-2019 i a garantir els drets dels ciutadans de la UE residents al Regne Unit. La complexitat de dissenyar una frontera suau entre Irlanda i Irlanda del Norte que exigeixen tant Dublín com Belfast semblava que es podia superar amb controls fronterers ràpids dotats de tecnologies avançades. Però el model únic de relació del Regne Unit amb la UE que pretén Londres, la desacceleració brusca del creixement britànic -preveu un creixement PIB d’1,3% per a 2018- i la desconfiança dels conservadors respecte a Theresa May han canviat la narrativa radicalment. Les enquestes mostren que la població prefereix, per un marge molt ampli, un 'Brexit' sense acord al pla que va presentar May a Chequers.
La població prefereix, per un marge ampli, un 'Brexit' sense acord al pla que va presentar May
A més de la frontera irlandesa, la dificultat està en convèncer els partidaris del 'Brexit' que el seu país es mantindrà a la UE fins a finals de 2020, període durant el qual es continuarà aplicant la legislació comunitària, les polítiques de la UE i la supremacia legal del Tribunal Europeu de Justícia. El Regne Unit, no obstant, no tindrà vot en les institucions europees. Aquesta és precisament la situació de Noruega, Islàndia i Liechtenstein des de 1994 mitjançant l’Espai Econòmic Europeu per poder participar en el mercat comú més gran del món sense haver de convertir-se en membres de la UE. Però per als 'brexiteers' durs, com el dimitit exministre d’Exteriors Boris Johnson, tantes concessions equivalen a una traïció de la voluntat popular del referèndum que el 'Brexit' va guanyar per dos punts.
La repetició de mentides publicades pels tabloides explica que els 'brexiteers' durs plantegin a una població desconeixedora per la legalitat de la UE i l’Organització Mundial del Comerç (OMC) escenaris impossible com l’absència de controls entre Irlanda i Irlanda del Norte i fins i tot l’entrada d’importacions al Regne Unit sense aranzels ni controls. El Regne Unit no pot comerciar amb la resta del món amb els aranzels de l’OMC si no accepta que l’intercanvi de productes agrícoles i aliments elaborats entre Irlanda i l’Ulster ha de complir la normativa de la UE.
El deliri dels 'brexiteers', que no s’apliqui aranzels és il·legal i inadmissible per la UE i l’OMC
El somni d’un Regne Unit que ràpidament assoliria acords de lliure comerç s’ha convertit en un malson, perquè la UE és el soci comercial més gran de 59 països i l’aranzel mitjà que paguen les importacions és del 2,3%. Cap país no pot concloure acords amb el Regne Unit fins que surti legalment de la UE a començaments del 2021. I els altres països saben que la posició negociadora de Londres és molt feble. L’FMI preveu que un 'Brexit' sense acord restaria quatre punts al PIB britànic en el pròxim quinquenni i 3,8 a l’irlandès, mentre que la pèrdua per a la UE seria d’1,5 punts i de 0,2 per a Espanya.
Sense acord perilla el 50% de les exportacions britàniques que tenen com a destinació la UE -especialment vehicles, productes químics i farmacèutics- perquè han de complir la normativa i estàndards de la UE. El deliri dels 'brexiteers' durs de no controlar les importacions i no aplicar aranzels és il·legal i inassumible per part de la UE i l’OMC. Les importacions cobreixen la meitat dels aliments que consumeixen els britànics, i la majoria transita per ports europeus. El Govern assegura que podrà proveir-se dels 56.000 milions d’euros en aliments i medicaments que importa anualment de la UE. Les importacions i exportacions representen un 60% del PIB britànic, i les seves empreses depenen de cadenes de producció globals, controls duaners eficients i accés al mercat únic tant per a béns com serveis financers. La gran paradoxa és que un país que sempre ha depès del comerç pretengui ara saltar-se totes les regles.
