Anar al contingut

Les causes del deslletament precoç

Enemics de la lactància materna

Enemics de la lactància materna

Esther Vivas

La major part de mares deixen de donar el pit precoçment pels obstacles per portar-ho a terme, més que per una decisió prèvia

Hi ha qui diu que avui s’imposa socialment donar la teta perquè després del part és el que es promou als centres hospitalaris i perquè cada vegada són més les mares que opten per la lactància materna. Però això no significa que la lactància materna exclusiva sigui la pràctica hegemònica en els sis primers mesos de vida del nadó, com recomanen tots els organismes internacionals de salut. Més aviat passa el contrari.

A l’Estat espanyol, només el 66% dels nadons amb sis setmanes de vida prenen el pit en exclusiva, segons dades de l’Enquesta Nacional de Salut, malgrat la seva promoció en les maternitats. Quan el bebè compleix els sis mesos, aquesta xifra s’ha reduït al 28%. En canvi: ¿quants criatures de sis mesos prenen llet artificial com a únic aliment? El 53%.

Hi ha una sèrie de dinàmiques que expliquen aquest diferencial entre la seva promoció i la seva pràctica. D’una banda, la violència obstètrica que pateixen moltes dones a l’hora de donar a llum amb parts altament intervinguts, cesàries innecessàries, separació primerenca mare i nadó, pot dificultar l’inici de la lactància, tant per part de la mare com de la criatura. O si l’equip mèdic dona llet de fórmula al petit tot just néixer.

Professionals sense formació

La falta de recolzament sanitari les primeres setmanes després de donar a llum, quan sorgeixen moltes de les dificultats, és una altra de les raons per les quals una lactància materna a demanda i en exclusiva de vegades no prospera. Si bé en l’àmbit de la salut cada vegada hi ha més consciència dels seus beneficis, encara hi ha molts professionals que no compten amb la formació adequada ni les eines per resoldre una mastitis, una obstrucció mamària, unes esquerdes als mugrons o un problema d’agafament. No han sigut poques les mares que han hagut de visitar una infinitat de professionals fins a trobar una assessora de lactància capaç de solucionar-los el problema.

Hi ha un desfasament important entre el discurs institucional prolactància i els recursos per dur-la a terme

Es tracta de dificultats que tot i que podrien ser resoltes fàcilment, al no trobar resposta acaben moltes vegades amb un abandonament de la lactància. La major part de mares la deixen precoçment pels obstacles per dur-la a terme, més que per una decisió prèvia. El principal motiu, en un 44% dels casos, és perquè consideren que tenen poca llet. No obstant, la hipogalàctia o escassetat de llet és una malaltia que afecta un percentatge molt baix de dones. En realitat, la "falta de llet" es deu sovint a males pràctiques induïdes que interfereixen en la seva producció. La segona causa de deslletament precoç, en un 28% dels casos, és la incorporació al mercat laboral.

Un altre dels problemes que enfronta la lactància materna és la facilitat amb què alguns professionals recepten de manera rutinària suplements de llet artificial, amb la qual cosa en la mesura que el nadó mama menys pot disminuir la producció de llet materna, o quan t’insten, al cap d’uns mesos, que deixis de donar la teta amb qualsevol excusa, com tenir un refredat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar en l'edició impresa i a la web

Una organització sociolaboral que menysprea les cures i la maternitat tampoc hi ajuda. Les míseres 16 setmanes de permís maternal, una de les baixes més curtes d’Europa, castiguen la lactància materna a l’obligar les mares a reincoporar-se a la feina a penes quatre mesos després de parir. Moltes són les que en aquest moment decideixen deixar la lactància totalment o parcialment, al no tenir prou temps o no disposar de les instal·lacions adequades per donar de mamar o extreure’s la llet i recollir-la. En la mesura que la mare treballi més hores fora de casa, més difícil ho tindrà per donar continuïtat a la lactància.

Hi ha un desfasament important entre el discurs institucional prolactància i els recursos per dur-la a terme. Vivim en una societat que dona l’esquena a la maternitat i a la teta. Són desenes els mites sobre la lactància materna: que si "els pits petits no tenen llet", que si "tinc els mugrons invertits no serà possible la lactància", que si "el nadó no s’acostuma a una pauta horària li danyaré l’estómac" (¡això l’hi van dir a la meva mare!), que si “el nadó mama o plora molt és perquè es queda amb gana”, que “si en la meva família les dones no tenen llet”. I així un llarg etcètera.

La nostra societat és enemiga de la lactància materna. Les dones que volen donar de mamar s’enfronten a moltes dificultats. Si l’entorn social i l’atenció sanitària no acompanyen les mares lactants, això condiciona la seva decisió respecte a donar o no la teta i minva l’autoestima i la confiança respecte a la seva capacitat per alletar.

0 Comentaris
cargando