Adeu a 'Retorn al futur'

Al nostre país tenim tots els problemes acumulats sobre horaris i usos del temps, i això motiva que amb excessiva reiteració barregem conceptes que tenen naturalesa molt diferent. En bona mesura té la seva lògica, som un país que ha sigut incapaç de tancar cap debat en tots els fronts possibles: el que fa referència al fus confús, el que té a veure amb la conveniència de fer el canvi d’hora a l’estiu i a l’hivern (aquest no depèn de nosaltres exclusivament com veurem), el que provoca la inexistència d’una cultura del temps a favor de models més eficients i més flexibles, i finalment el que hi ha darrere de les dues hores de desfasament horari en relació amb la resta del món i que ens fa esmorzar a les onze, menjar les tres i sopar a les deu de la nit.

No és casualitat que finalment hàgim sigut capaços d’ordenar els debats i proposar un gran acord social en forma de pacte per a la reforma horària, impulsat el 17 de juliol del 2017 i firmat per 110 actors institucionals i socials del país. L’Objectiu 2015 té com a missió centrar els esforços en millorar el benestar i buscar una vida més saludable. Hi ha dos debats, no obstant, que excedeixen del marc competencial del Govern: el fus i el canvi d’hora a l’estiu.

La conciliació laboral, personal i familiar

El fus horari –competeix a cada estat la decisió sobre a quin pertànyer– forma part ja d’un dels elements recurrents de debat cada cert temps. Hi ha qui argumenta que fent el canvi d’hora es podria garantir una conciliació laboral, personal i familiar més bona. Però, al nostre parer, té poc a veure. La prova que no té massa vinculació és que França i el Benelux també haurien de retornar al fus de Greenwich i no pateixen ni de bon tros els problemes que tenim al nostre país quant a la falta d’una distribució racional i més humanitzada del temps de vida quotidiana. A part, cada vegada que emergeix el debat, les patronals recorden que caldria avaluar l’impacte econòmic d’abandonar el fus horari compartit amb Portugal i... el ‘brexit’.

Però aquests dies, el debat públic se centra en el peculiar canvi d’hora ja que la UE ha posat en marxa un procés participatiu per conèixer què pensa la ciutadania sobre la idoneïtat de mantenir l’ajustament a l’octubre i el març. Ha de ser un indicador de les ganes que té la ciutadania europea d’oblidar-lo el fet que els primers dies de votació la pàgina web de la Comissió Europea es va col·lapsar. La gent és conscient que podem estar davant del final del jet lag social que causa aquest canvi artificial. Del qüestionari, al qual es pot respondre fins al 16 d’agost, destaca si s’està a favor de “mantenir els actuals ajustaments entre l’estiu i l’hivern a tots els països de la UE” o al contrari es recolza “l’abolició d’aquests canvis a tots els països membres”. En el cas de ser eliminat el canvi d’hora, es pregunta a la ciutadania si preferiria “mantenir sempre l’horari d’estiu” o quedar-se “permanentment en l’horari d’hivern”. Finalment, val la pena la pregunta que fa referència als motius pels que s’està a favor del canvi: salut, estalvi energètic, activitats de lleure, seguretat viària.

Poc menys de dos euros per persona

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Per entendre per què la UE ha impulsat ara un procés de consulta popular, cal recuperar la resolució que va aprovar el Parlament Europeu el 8 de febrer del 2018, per revisar la directiva 2000/84 /EC que obliga tots els països membres a avançar i retardar els rellotges cada març i cada octubre. El document cita informes que apunten que els dies posteriors al canvi es registren més accidents de trànsit. Però també fan referència als estudis mèdics que contemplen les alteracions del ritme circadià, el cicle de 24 hores de les persones marcat per la influència de la llum, i els efectes de salut associats. I, finalment, la reducció del consum energètic, que a Catalunya és de 14 milions. Poc menys de dos euros per persona.

Aviat els explicarem als nostres fills, filles, nets i netes que abans, quan eren les tres, hi havia un dia d’octubre en què tornaven a ser les dues, i que això ens permetia ballar una hora més a la discoteca. I viceversa, que un dia de març, quan eren les dues, passaven a ser les tres, i que aquella nit treballàvem una hora menys al torn de nit. Es farà encara més difícil d’entendre la història d’aquells bessons en què el primer va néixer a prop de les tres i el seu germà, minuts més tard, és a dir, quan el rellotge havia de tornar a marcar les dues i cinc. Per tant, el segon nadó és legalment gairebé una hora més gran que la que va néixer primer. En aquesta vida tot s’acaba, adeu doncs a ‘Retorn al futur’.