Defensa obligada de la democràcia a la UE

Polònia ha tornat a situar-se en el punt de mira de l’opinió pública internacional quan la setmana passada va entrar en vigor una llei que modifica les regles de funcionament del Tribunal Suprem del país. La llei forma part de la reforma del sistema judicial que està emprenent el Govern de Llei i Justícia, durament criticada en l’àmbit internacional fins al punt de motivar l’obertura del procediment del’article 7 de Tractat de la UE contra Polònia, per infracció de l’Estat de dret.

Cop a la independència judicial

La nova llei modifica, entre altres coses, l’edat de jubilació dels seus jutges, de 70 a 65 anys. Això implica que fins al 40%  dels actuals membres del tribunal més important del país podran ser substituïts en els pròxims mesos. Entre ells hi ha la seva primera presidenta, Malgorzata Gersdorf, el mandat de sis anys de la qual s’instaura a la constitució del país. Els canvis també impliquen que desenes de jutges nomenats sota la influència política de l’actual Govern decidiran durant anys sobre temes tan importants com els recursos dels judicis emesos en els últims 20 anys, els procediments disciplinaris dels jutges i fins i tot certificaran la validesa de les eleccions. Atès que prèviament l’Executiu de Llei i Justícia havia aconseguit el control del Tribunal Constitucional i del Consell de la Judicatura, el cop a la independència judicial sembla consumat. Com a sentència, un dels juristes més respectats del país, el professor Adam Strzembosz, la separació de poders a Polònia ja només existeix als cors dels jutges.

Aquesta terrible notícia amb prou feines sorprèn. Avui dia, molts experts afirmen que Hongria i Polònia, dos països membres de la Unió Europea, han deixat de ser democràcies liberals. El control polític del sistema judicial, la propaganda progovernamental en els mitjans de comunicació, la purga en els serveis diplomàtics i nomenaments en els consells directius de les empreses públiques són alguns dels instruments amb els quals els partits de govern en els dos països han pres el control de les institucions de l’Estat i han emprès la desactivació de l’oposició política.

Mentre que Viktor Orbán ja ha emprès també les seves reformes electorals per assegurar-se la permanència en el poder a Hongria, aquesta és l’última peça que falta a Polònia. Però aquesta reforma no tardarà a materialitzar-se, ja que abans que acabi l’any se celebraran unes eleccions municipals i el 2019 toca renovar el Parlament. Els líders argumenten que els canvis empresos, l’anomenat "canvi per a millor" Polònia i la construcció de l’"Estat iliberal" a Hongria, no vulneren els drets, sinó que fan que la seva democràcia sigui més forta i més receptiva a la voluntat delsciutadans, traïts per unes elits liberals corruptes.

Que aquest discurs populista hagi triomfat a Polònia i Hongria es deu tant a la idiosincràsia social i històrica d’aquests països, com als processos col·laterals de la globalització i de la integració regional que afecten el continent sencer. Pot ser que lluny de "ser diferent", els països d’Europa Central i de l’Est només s’havien anticipat a la deriva nacionalista i xenòfoba que està colpejant durament al continent com a resposta als fenòmens de les creixents desigualtats, les migracions i el canvi generacional de valors. Avui dia tenim clons d’Orbán als governs d’Àustria i Itàlia i forces com Llei i Justícia (o més extremes) estan representades en alguns dels parlaments nacionals, entre ells, a Alemanya. Avui és Polònia, però demà podria ser un altre país de la UE.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Per tant, és necessari tractar aquests esdeveniments com una urgència europea. Els ciutadans de Polònia i Hongria són també ciutadans europeus i no val deixar-los sense defensa davant la deriva autoritària dels seus governs. Si hi ha una veritable Unió Europea, hem de protegir les llibertats democràtiques de tots els ciutadans.

Orbán i Jaroslaw Kaczynski esperen que els socis europeus es cansin de bregar amb tantes dificultats i els deixin en pau regnant els seus feus. Però si ens prenem seriosament la idea de la integració i la solidaritat, aquesta emergència democràtica ha de comptar amb la intervenció de les institucions europees abans que sigui massa tard. Els polonesos i els hongaresos van lluitar molt dur per aconseguir les seves llibertats democràtiques i ara porten les banderes europees en les seves marxes de protesta. Es mereixen la solidaritat europea en aquesta batalla.