Conjura contra el masclisme

La contundència contra el masclisme ha arribat al Govern. La compareixença de la vicepresidenta i ministra d’Igualtat, Carmen Calvo, davant de la Comissió d’Igualtat del Congrés ha desterrat els dubtes. La gravetat de la situació requereix un combat frontal contra la violència i totes les expressions del masclisme.

Cada assassinat és una tragèdia, però l’horror de les xifres en despulla la magnitud. Un total de 945 dones assassinades des que, el 2005, van començar a comptabilitzar-se les morts per violència masclista. Quatre en l’última setmana. Tot i que no estiguin recollides per l’estadística nacional,l’assassinat múltiple ocorregut a la localitat francesa de Pau, on un home ha matat la seva dona, espanyola, el seu fill de 2 anys i els seus sogres, també espanyols, donen la dimensió del problema. La violència masclista no sap de classes socials ni de nacionalitats. És l’expressió més letal i radical d’una xacra secular que impregna tota la societat. Les dones són les principals víctimes, però massa vegades els fills també es troben a la diana. El dolor afecta tota la ciutadania.

El combat ha de lliurar-se en coalició amb entitats feministes i amb la col·laboració de tota la ciutadania, però només tindrà èxit si és recolzat decididament per les institucions. Resulta d’especial rellevància l’anunci de tornar als ajuntaments les competències en violència masclista i la intenció de l’Executiu de fer un esforç pressupostari més granper elevar la quantitat assignada. Són les administracions locals les que atenen les dones en situació de vulnerabilitat i les que han de comptar amb els recursos necessaris per oferir-los protecció.

Sens dubte, reprendre el pacte d’Estat contra la violència de gènerepacte d’Estat contra la violència de gènere és fonamental. També la revisió d’alguns mecanismes de protecció. Dos de dels últims acusats de matar les seves parelles tenien una ordre d’allunyament. La indefensió que produeixen aquestes morts en les dones amenaçades és dramàtica. Per tot això, és evident que més enllà de les mesures de protecció i control s’ha d’actuar a l’arrel del problema. Una educació en la igualtat i el respecte a la diversitat sexual i de gènere resulten clau en la conscienciació. No només per contrarestar l’herència d’un sistema patriarcal, sinó per combatre les noves expressions del masclisme.