Començar des del no-res

Dels presidents s’espera principalment que exerceixin de presidents. Si països i ciutadans estan a les seves mans sembla lògic projectar en ells un plusd’intel·ligència, més control emocional i dosis més elevades de capacitat per esquivar dificultats com amb les que ens hem de conformar la resta dels mortals. Bé doncs, que una cosa és ser president i una altra de ben diferent oficiar d’animós parroquià recolzat al local de la cantonada.

Cinc minuts en un bar són suficients per acabar amb la delinqüència, la corrupció, l’especulació, la gana al món i també, per descomptat, per construir un Estat (si és el que es pretén) o, en la seva versió contrària, aixafar un moviment independentista. Ni tan sols és necessari que la beguda sigui llarga, de vegades amb un ‘chupito’ n’hi ha prou per aturar de soca-rel problemes que arrosseguem des que ens vam posar drets per aprendre a caminar. Després cap a casa i fins al glop de l’endemà.

Cimera sense aclaparaments estratègics

La reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra(primer l’equip local, com en el futbol) se celebrarà al palau de la Moncloa, així que és plausible confiar que els dos presidents siguin conscients que el cunyadisme de canya i tapa que acompanya una part del sobiranisme i gran part del constitucionalisme potser serveix per a una declaració televisiva, però no per a la gravetat del problema que hauran de tractar els dos dirigents.

Torra pot estrenar-se en el registre d’un president sabedor que no té per què renunciar a res, que pot plantejar-ho tot amb la fermesa, duresa i exigència que consideri i, alhora, tenir presents els ingredients bàsics que conformen la lògica de la política; és a dir, la gestió del temps i mantenir un ventall de possibilitats molt més ampli que els que ofereix una moneda llançada a cara i creu.

El mateix val per a Sánchez, que haurà de demostrar que, a diferència del seu predecessor, està disposat a escoltar sense titllar de ximpleria el que se li proposa des del sobiranisme. El llogater de la Moncloa tampoc està obligat a renunciar a res. En té prou amb donar carta de naturalesa a una cosa tan bàsica com és el reconeixement del’independentisme com a interlocutor polític vàlid, ja que està sent avalat democràticament per les urnes de manera reiterada.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Els senyals previs que han emès els dos interlocutors semblen anar en bona direcció. Sánchez ha forçat la màquina perquè els primers presos fossin traslladats a presons catalanes abans de la reunió i Torra, per la seva part, va avançar en el Parlament que la seva intenció és repetir la reunió de presidents amb ell com a amfitrió al Palau de la Generalitat al setembre. També és un bon auguri que Ciutadans estigui caçant mosques des que es va obrir el nou escenari polític amb el PSOE i que el PP estigui fins al capdamunt de feina decidint el seu lideratge.

¿Bons auguris? Fracàs i èxit es mesuren per les expectatives generades per un esdeveniment. La reunió pot servir per acabar amb la fossa de silenci i menyspreu oberta entre els dos mons. Cal començar des del no-res. I res, en aquest cas, ja seria molt.