Veritats incòmodes sobre la immigració

Encara que els problemes relacionats amb la debilitat de l’euro i la seva possible ruptura han ocupat les preocupacions de les autoritats, el problema migratori que viu la Unió Europea és potencialment més disruptiu que les vicissituds de l’euro. Ho estem veient aquests dies a Europa amb l’amenaça de tornar a aixecar fronteres interiors.

La raó és que el temor dels nadius nacionals als efectes d’un excés d’immigrants és més fàcil d’utilitzar pelspopulistes antieuropeus que els efectes de l’euro. Però el fet que s’utilitzi políticament no pot portar a ignorar que, en una mesura o una altra, depenent de cada país, aquests efectes existeixen i cal donar-los una resposta positiva si no es vol que el populisme polític els utilitzi per crear un clima hostil als immigrants i per guanyar recolzament electoral.  

Repercussions econòmiques i socials-identitàries

Els efectes dels fluxos immigratoris en les comunitats nacionals són de dos tipus: econòmics i socials-identitaris.

L’argument econòmic liberal és que la immigració té efectes positius en el creixement econòmic i que, a la llarga, beneficia també els treballadors nacionals. Encara que admet que a curt termini els salaris l’ocupació dels nacionals puguin disminuir, afirma que aquesta caiguda de salaris augmentarà els beneficis de les empreses que, al seu torn, respondran amb més inversions, més creació d’ocupació i augment de salaris.

La investigació acadèmica ha mostrat que aquest argument té forats. Si l’augment dels immigrants fos una sola vegada, és possible que fos vàlid. Però en la mesura que es tracta d’un flux continu, la depressió dels salaris i la pèrdua d’ocupació dels nacionals poden ser permanents. S’hi afegeix que si aquest flux de treballadors immigrants coincideix amb una recessió econòmica, com ha passat, la probabilitat que aquests efectes siguin duradors augmenta. Alguns treballs acadèmics han mostrat que aquest efecte permanent sobre els salaris i l’ocupació ha estat determinant en el cas del ‘brexit’ al Regne Unit i en el triomf de Donald Trump als Estats Units.

Però, a més dels efectes sobre el benestar econòmic, estan els efectes relacionats amb el benestar social. Els liberals i les esquerres són proclius a denunciar com a xenòfoba i racista qualsevol tipus de preocupació sobre l’impacte de la immigració en els valors socials i culturals dominants en les comunitats nacionals. És a dir, en la identitat. Però cal anar amb compte amb l’abús d’aquesta denúncia. La tolerància de les comunitats nacionals cap al canvi i l’adaptació que significa la immigració té restriccions que, encara que diferents a cada país, són veritables.

Sabem que els nadius, especialment els grups més afectats pels efectes de la immigració, tenen una percepció exagerada sobre la quantitat d’immigrants que hi ha en la seva comunitat, sobre el consum de serveis i prestacions públiques que fan els immigrants o sobre la delinqüència i el crim que originen. Però que hi hagi exageracions no significa que els faltin de conseqüències reals. En aquest sentit val la pena recordar el que diu el teorema que al segle passat va formular William I. Thomas, sociòleg nord-americà d’origen polonès que va escriure un conegut assaig sobre la infantesa als Estats Units i el comportament dels grups. El teorema de Thomas afirma que el que una persona percep com a real té conseqüències reals en la seva conducta (‘If A men define situations as real, they are real in their consequences’). Aplicat al tema de la immigració, la percepció que un grup social nacional té sobre els efectes dels immigrants es converteix en una profecia autocomplerta.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Aquesta percepció acostuma a ser exagerada i utilitzada pels dirigents i formacions populistes d’extrema dreta. Però la resposta no pot ser simplement denunciar i demonitzar aquestes conductes populistes, sinó donar una resposta positiva als problemes.

Això significa almenys tres coses. Primera, atendre els efectes que té la immigració en el benestar dels grups socials nacionals més afectats. Segon, construir una veritable política comuna europea de control de la immigració i de recepció dels immigrants. Tercer cooperar amb els governs dels països emissors d’emigrants per al seu control i regulació en origen, de la mateixa forma que es fa ja amb el comerç de béns i serveis. Altrament, aquestes veritats incòmodes que he esmentat sobre la immigració seran el caldo de cultiu per als populismes polítics antieuropeus.