La nova cúpula de RTVE

El primer gran examen de Pedro Sánchez al Congrés es va saldar amb una victòria per al Govern i, alhora, va ser un exemple de la complicada aritmètica parlamentària que el president del Govern haurà d’afrontar per tirar endavant les seves iniciatives legislatives. Amb 177 vots favorables (els del PSOE, Units Podem, PNB, Compromís i Nova Canàries) el Congrés dels Diputats va aprovar el decret de la renovació de la cúpula directiva de RTVE, una mesura interina amb la qual es desbloqueja l’òrgan del Govern de l’ens públic a l’espera que els grups parlamentaris aconsegueixin posar-se d’acord per dur a terme el concurs públic que estableix la llei.

A diverses bandes

La primera lectura de la votació és que Sánchez va aconseguir de nou, després d’una complicada negociació, el suport dels grups que li van permetre guanyar la moció de censura que el va portar a la Moncloa. Si aquesta votació és una indicació del que està per venir en aquesta legislatura (duri el que duri), les ensenyances són diverses: que el recolzament dels nacionalistes catalans s’aconsegueix amb gestos polítics cap a Catalunya (cosa que és un avenç respecte als últims anys); que el PNB demostra amb Sánchez el pragmatismeque abans havia mostrat amb Mariano Rajoy, i que les negociacions amb Podem mai seran senzilles. Però el que la votació també prova és que Sánchez sap negociar a diverses bandes. Malgrat la seva debilitat parlamentària, el president del Govern ha aprovat el seu primer examen amb la mateixa majoria que el va portar a la Moncloa, i això envia un potent missatge polític a l’oposició de PP i Ciutadans.

La segona lectura és la relativa a la mateixa RTVE. La nova cúpula, malgrat el seu caràcter provisional, ha de tancar la negra etapa d’ingerència governamental en l’ens públic, que en els últims temps del Govern del PP va assolir cotes tan vergonyoses que va obligar els periodistes mobilitzar-se en protestes. Arriba el moment d’exigir als partits que respectin els empleats de l’ens, i als periodistes que exerceixin amb rigor professional la llibertat que tant han reclamat i per la qual s’han mobilitzat amb protestes que han comptat amb un ampli seguiment. Una televisió pública de qualitat, orientada al servei públic i sense partidisme, és essencial per al sa exercici de la democràcia.