Europa, debilitada una vegada més

L’espectacle ofert pel líder de la democràcia cristiana bavaresa (CSU), Horst Seehofer, debilita la gran coalició que governa Alemanya, erosiona la cohesió del nucli dirigent de la UE i corrobora la sensació que l’extrema dreta xenòfoba, albergada a Alternativa per a Alemanya, fixa l’agenda i condiciona les polítiques europees amb més autoritat cada dia que passa. La mutació genètica experimentada pel nom del ministeri que encapçala Seehofer, d’‘Interior’ a ‘Interior i Pàtria’, és una mica més que un ornament o un atreviment: en la temptativa o amenaça de dimissió del ministre hi va haver molt de nacionalisme exacerbat i d’apel·lació als sentiments primaris que impregnen les crítiques a la política migratòria d’Angela Merkel i, de passada, a les que recorden a Brussel·les. Torna a ser aquí el vell concepte d’identitat nacional a costa de la idea d’identitat europea, i l’hegemonia alemanya, passada pel sedàs de l’extrema dreta, s’entén com l’instrument per sotmetre Europa als designis ultres.

La crisi migratòria s’ha convertit en una arma llancívola en mans de l’extrema dreta, que la llança tots els dies contra l’‘establishment’ que aspira a preservar el llegat democràtic dels pares fundadors de la UE. Alhora, és un instrument de propaganda de primer ordre que alimenta polítiques populistes en les quals el gran ressort a mobilitzar és el tancament de fronteres, el menyspreu a les tragèdies que desencadenen els fluxos migratoris i una versió postmoderna del supremacisme blanc (Matteo Salvini, l’últim fitxatge).

Antisemitisme

Si l’acord de mínims conjuminat en l’últim Consell Europeu aixeca ampolles, si els episodis de l’'Aquarius' i del’Open Arms no tenen cap efecte en els comportaments de l’opinió pública, llavors avança a Europa, i particularment a Alemanya, Àustria, Hongria, Polònia i algun altre país una doctrina amb crues i pertorbadores semblances amb l’antisemitisme i l’esperit de croada.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Així ho revelen les enquestes, en les quals les perspectives electorals dels partits ultres creixen sense parar al mateix temps que la disposició de la dreta democràtica a adequar en part els seus programes a la prèdica dels xenòfobs demostra ser ineficaç. Encara pitjor, demostra que només és útil per aportar més suports electorals al bàndol que pretén neutralitzar. La versió original sempre té més èxit en política que la imitació oportunista.

Un problema més

La CSU no ha sigut mai un partit conservador temperat, ni Seehofer un moderat. Però amb la seva última maniobra ha sumat un nou problema als molts que presenta la cohesió europea. Si Alemanya es refreda, Europa esternuda; si Merkel té problemes, el projecte revitalitzador de la UE d’Emmanuel Macron no té futur; si el Govern alemany s’esquerda a causa d’un assumpte que commou la consciència europea, la UE s’esquerda. Una cosa a què, fora d’això, és extremadament propensa una organització que recorre a la unitat quan discuteix el ‘brexit’ però que hi renuncia en gairebé totes les altres coses.