Anar al contingut

Cultura i ruralitat

El tractor i l'editor

Andreu Pujol Mas

El propietari d'una editorial no necessàriament ha de ser més equànime ni estar menys obnubilat per una adscripció nacional que un pagès

Jaume Collboni, en un acte de Societat Civil Catalana de la setmana passada, contraposava els tractors dels pagesos independentistes amb el grup editorial que va amenaçar d’anar-se’n el mes d’octubre passat en el cas que Catalunya s’independitzés. Hem de partir de la base que tot és trampós: el propietari d’una editorial no necessàriament ha de ser més equànime ni estar menys obnubilat per una adscripció nacional que un pagès.

En aquest sentit, la democràcia ajuda a donar el valor just a cada cosa i el vot d’un camperol és igual de vàlid que el d’un gran empresari. Però, al marge d’això, la disjuntiva entre cultura i ruralitat és una fal·làcia. El naixement de l’escriptura es produeix a partir de la sedentarització de les societats humanes, una vegada s’han dominat les tècniques de cultiu, i això permet estructurar civilitzacions que necessiten la paraula escrita per transmetre informació. Els primers taulers d’argila parlant de cabres i ovelles han evolucionat cap a les grans biblioteques i els torrents d’informació de les xarxes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

La mateixa paraula 'cultura' deriva del verb llatí 'colere', que significa 'cultivar'. És a dir, s’estableix una relació entre el treball pacient del camperol, de transformació de l’aspra terra en un lloc fèrtil i productiu, amb l’acumulació i traspàs de saber entre humans. Si continuem prenent la història com a referent, ens podem fixar també en els monestirs medievals com llocs on la cultura i l’agricultura eren inseparables. Els cenobis, amb els seus escriptoris, les seves biblioteques i els seus camps, eren nuclis de preservació i irradiació de l’obra de grans pensadors i de textos religiosos, però també de tècniques de cultiu. El fundador dels benedictins Benito de Nursia, en la regla que havien de seguir els seus monjos, donava unes indicacions molt clares: “Els germans s’han d’ocupar en unes hores en el treball manual, i en d’altres, en la lectura divina”. Sense tractors no hi ha grups editorials.