La lluita continua

El feminisme ha tornat amb ànims al carrer. I als mitjans. I a les converses quotidianes. I als més diversos àmbits professionals... Novament, ‘La manada’ ha sigut el detonant de la indignació. El cas de la vergonya. La línia vermella de milions de dones, i també d’homes. Fins aquí. Ja n’hi ha prou. I és molt el que conté aquest ‘ja n’hi ha prou’: agressions sexuals, assassinats masclistes, bretxa salarial, càrregues familiars desiguals... Ja n’hi ha prou d’una societat patriarcal basada en la submissió, la discriminació i l’ús i abús de la meitat de la població.

És possible que la llibertat sota fiança de ‘La manada’, aquesta vergonyosa, incomprensible i inacceptable decisió judicial, no sigui més que l’envestida d’un poder patriarcal –el poder– que se sent amenaçat. Un intent de resistència davant de la creixent pressió social. El gest arbitrari i autoritarid’un poder antic que busca reafirmar-se, regirar-se davant d’un desafiament que qüestiona els seus fonaments. El que no va ser el 15-M, va camí de ser-ho el moviment feminista. La (r)evolució més transformadora, il·lusionant, transversal i carregada de raons de les últimes dècades. Sens dubte, la ideologia del segle XXI. Ara ‘La manada’ està en llibertat, però la lluita contra tot el que és i el que representa, contra els seus suports i els seus privilegis, és imparable. Qüestionar la justícia patriarcal és un combat més. El camp de batalla és un sistema que perpetua la desigualtat.