Anar al contingut

EL POSSIBLE ACOSTAMENT A PRESONS CATALANES

¿Pot canviar la situació dels presos preventius del procés?

¿Pot canviar la situació dels presos preventius del procés?

Margarita Bonet Esteva

La necessitat de trasllats es reduirà i s'entreveu un gir en el que pot dependre del Govern

Els canvis de governs a nivell estatal i català obren interrogants en la ciutadania sobre el futur dels presos i altres imputats del procés. Comencem. ¿Qui és competent per decidir sobre l’estada, trasllat o proximitat dels presos? La Secretaria General d’Institucions Penitenciàries, que forma part de l’organigrama del Ministeri d’Interior. Per això ha estat el ministre Grande-Marlaska que ha començat a pronunciar-se sobre aquesta qüestió. A més, Catalunya té traspassada aquesta competència a l’actual Direcció General de Serveis Penitenciaris de la Conselleria de Justícia de la Generalitat.

Seguim. Sent això així, ¿quina rellevància té el que opini el jutge d’instrucció? Per poder respondre millor a aquesta pregunta hem de tenir present si s’està en fase d’instrucció o si bé ja ha estat jutjat i condemnat, si la sentència és ferma i si s’ha d’iniciar el compliment de la pena. El que sol passar és que les persones investigades i també les condemnades en espera de resolució ferma tinguin imposades unes mesures cautelars que permetin la seva localització en llibertat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar en l'edició impresa i a la web

Qualsevol intueix que hi ha d’haver una regulació concreta. No obstant, aquesta regulació té amplis marges de discrecionalitat administrativa per complir els principis rectors d’un sistema penitenciari dirigit a la reinserció social en la seva execució (arts. 25.2 Ce, art. 1 LOGP) amb l’objectiu que la socialització carcerària suposi la mínima desocialització possible (arts.59 LOGP i art. 3.4 RP).

Sabut això, molts espanyols i, en concret, molts catalans, pregunten ¿Per què els presos preventius no són més a prop de la seva família? ¿Per què el seu entorn ha de fer viatges de fins a quatre hores d’anada i quatre més de tornada? ¿Per què si encara no els han condemnat? Són allà precisament perquè són preventius i el seu tractament en institucions penitenciàries és una mica diferent (art. 64 LOGP).

Els criteris per a l’elecció del centre

Els criteris que prevalen per al tractament penitenciari dels presos preventius pivoten al voltant de la seva causa judicial (art. 3.4 RP). En l’elecció del centre per a aquests presos prioritza la proximitat al jutjat instructor per estalviar temps i diners quan és requerida la seva presència. Per això es consulta al jutge d’instrucció. També apareixen altres elements com, per exemple, les condicions i disponibilitat del centres en aquest territori, si la persona investigada pot tenir problemes greus de convivència que facin témer per la seva seguretat, la proximitat al seu lloc d’arrelament i si el seu equip legal disposa de seu en el partit judicial de la instrucció. En els casos de trasllats com aquest, s’afegeixen qüestions competencials; cal demanar a l’administració receptora, la catalana, si accepta el trasllat i les despeses de desplaçament i manteniment a la presó de destinació i d’altra banda, cal valorar econòmicament quants trasllats poden quedar encara si la instrucció progressa, ja que el viatge en territori català és responsabilitat i corre per compte de l’administració catalana i en territori de competència estatal el mateix per a institucions penitenciàries (art. 31 RP).

Més preguntes: ¿les decisions preses fins ara són inamovibles?, ¿l’Executiu estatal pot incidir en la política d’acostament o, fins i tot, en el rumb del procés? La resposta depèn de molts condicionants. Després de les declaracions de Grande-Marlaska i el president Sánchez es coincideix que està arribant el moment processal idoni, ja que s’està tancant la instrucció. La necessitat de trasllats es reduirà i s’entreveu un gir en allò que pot dependre del Govern; la cúpula del Ministeri d’Interior i, conseqüentment, Institucions Penitenciàries i la del Ministeri de Justícia a la qual es lliga orgànicament la Fiscalia General de l’Estat. En consideració als principis de funcionament del Ministeri Fiscal espanyol, la nova fiscal general, María José Segarra, pot virar l’actual línia de la fiscalia del TS i orientar la transformació dels delictes pels quals s’acusa en nombre o gravetat i això, també podria portar un canvi en les mesures cautelars, és a dir, en la presó preventiva (art. 25 EOMF). El desacord de la fiscalia del TS podria allargar una mica el tràmit (art. 27 EOMF) si tal ordre es donés, cosa que s’apunta, més declaracions a la vista, que no serà així. Tot i que han de recordar que aquesta és només la primera fase d’un llarg procés judicial que decidiran altres magistrats diferents després de la vista oral.

0 Comentaris
cargando