¿Principi de la fi de Manos Limpias?

Davant la investigació i detenció dels caps visibles de Manos Limpias i Ausbanc, hauríem de ser autocrítics i no oblidar com ens havia arribat a agradar vestir el pseudosindicat amb la capa de paladí de la justícia que tant trobàvem a faltar. En aquest món en què els fins justifiquen els mitjans a alguns els semblava gairebé un miracle que existís un racó justicier que es quedés en solitari perseguint conductes de tots els colors amb gran impacte en el gruix del ciutadà mitjà. Semblaven un Robin Hood contra la banca i els seus abusos. No obstant, ¿qui aportava els diners necessaris per tirar endavant les costoses acusacions populars?, ¿quin interès inspirava la seva personació en unes causes o altres? i ¿quines són les seves vinculacions reals amb l'extrema dreta? Si ens importen les respostes, això és el primer a debatre abans de llançar-se a fer prediccions de futur.

Segona qüestió prèvia, desvinculem les denúncies d'extorsió de la correcció del desenvolupament del 'cas Nóos'. Van ser gairebé immediates les declaracions de la defensa de Cristina de Borbó d'haver sigut objecte d'extorsió. I va saltar una altra vegada l'alarma, ara havíem de preocupar-nos no només de les pràctiques possiblement delictives, sinó també de les conseqüències de les que podrien haver arribat a ser acusacions instrumentals i possiblement falses dels investigats en el 'cas Nóos'. S'aixecava la sospita sobre el que pot haver-hi darrere de la retirada de l'acusació de Manos Limpias a altres imputats en el cas, oblidant que aquest ha sigut instruït per un jutge i que està en mans de tres magistrades més, i s'abona la idea que s'acabarà immediatament en no res i que el poble ens quedarem sense pa, ni circ. Afortunadament, Joan Queralt ens va recordar en aquestes pàgines que això no ha d'afectar el seguiment d'aquesta famosa causa, ja que de moment la investigació se centra en les persones que formen Manos Limpias i no en la persona jurídica en si mateixa.

Hi haurà temps de sobres d'analitzar jurídicament aquesta i altres investigacions judicials en curs. Hem d'apuntar que Manos Limpias ja va néixer amb tres punts jurídicament dubtosos en la seva naturalesa. El primer, la desnaturalització de la institució del sindicat com a figura jurídica, ja que els sindicats tenen en l'Espanya actual un clar ancoratge en el món laboral, de defensa dels drets dels treballadors i, en aquest àmbit, tenen per objecte la tutela dels drets i els interessos socials i financers dels seus membres, a més d'una funció vital en la negociació col·lectiva (art. 28.1 CE i llei orgànica 11/1985 de llibertat sindical). Dels seus sis objectes principals publicats només un contempla els interessos dels funcionaris públics i del personal laboral dels cossos de l'Administració Pública. Els altres es refereixen a la defensa de la unitat d'Espanya, l'ordre constitucional, la transparència i dignitat dels poders públics i la denúncia de la corrupció més les causes d'interès públic i general. En la meva opinió, estem davant del que anomenaríem ús alternatiu de la figura legal del sindicat.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Segon, a l'examinar la seva activitat, es comprova que les seves causes tenen poc a veure amb l'acció sindical de reivindicació dels drets dels treballadors. Manos Limpias es dedica pràcticament i exclusivament a l'exercici de l'acusació popular. Per aquest motiu el tema econòmic no és intranscendent: si fem un càlcul grosso modo, obrien una mitjana d'entre tres i quatre casos a la setmana amb els costos en advocats, procuradors, taxes i altres activitats judicials que això suposa en procediments que s'allarguen uns quants anys, en diverses instàncies judicials i en diferents seus territorials. ¿D'on treu els diners per mantenir aquesta activitat judicial tan gran? No estranya que davant la investigació de divendres es pugui pensar que tot comença a quadrar. No obstant, no ens precipitem i respectem la presumpció d'innocència.

Per últim, no sabem encara quin és l'objectiu d'obrir tanta causa contra dreta, esquerra, govern i institucions de l'Estat. El que queda clar és que, segons Manos Limpias, a priori sembla que no queda ni un pam de net en tota la geografia espanyola. Una no pot deixar de preguntar-se a qui convé una imatge tan erràtica de l'Estat social i democràtic de dret espanyol. I, per altra banda, cal pensar que una estructura sindical desvirtuada en la seva naturalesa i opaca en els seus membres i el seu finançament potser no és el millor defensor de la transparència a Espanya. I és que Manos Limpias no està legitimat per a això perquè un sindicat no pot tenir com a objecte d'activitat una cosa tan evanescent i allunyada del món del treball com la defensa de l'interès públic i general.