¿Nacionalista, jo?

No soc nacionalista, dius i repeteixes. És una qüestió de democràcia. Perquè aquesta Espanya és irreformable. No hi ha res a fer. Aquí, a Catalunya, som diferents. Més avançats. Més progressistes. Però no, tu no ets nacionalista. Només anheles viure en un país on es respectin els drets. Encara que últimament estàs en silenci. El dia que Puigdemont va designar a Torra vas estar un mica absent, mirant cap a un altre costat. I a l’altre costat hi ha tant a denunciar.

Moció de censura

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Llavors va arribar la sentència inclement amb el PP. Curiosament, d’aquests tribunals espanyols tan injuriats. I la moció de censura. En un no res, tot sembla diferent. Però no, és només maquillatge, repeteixes. ¿Onze ministres dones a les carteres més rellevants? Maquillatge, per descomptat. I Sánchez ofereix València com a port d’acollida. Vaja, amb el que tu has retret a Espanya la seva inacció amb els refugiats. Et va costar un parell d’hores fer un tuit. Al final vas compartir alguna publicació de celebració. I et vas llançar a recordar els CIE. I la Corona i la venda d’armes a l’Aràbia Saudita. Allò d’empreses catalanes vinculades a la indústria militar potser ho vas obviar.

Però sempre ens queda Borrell. ¿Enfrontament civil, va dir? Va negar la possibilitat d’una guerra, però, tot i així, ¿com pot suggerir la possibilitat de desordres públics? Impossible. Catalunya és un poble pacífic. Ho portem en el nostre ADN. Som diferents de qualsevol altre poble del món. I no, no ets nacionalista.