La reunió entre Trump i Kim

Donald Trump i Kim Jong-un han aconseguit la foto. El primer, la d’aparèixer com un estadista capaç d’estrènyer-li la mà a qui era fins abans-d’ahir l’enemic, una cosa que no havia fet cap altre president dels EUA. El segon, la de deixar enrere la imatge de ser l’empestat més gran del món i aparèixer com un líder acceptable en el concert de les nacions. Més enllà del significat de la foto, els compromisos adquirits per tots dos mandataris entren en un terreny d’escassa concreció. El que hauria de resultar més rellevant per a la pau i la seguretat mundial, la desnuclearització de la península coreana, pateix de tres condicions que els EUA consideraven imprescindibles: que fos completa, verificable i irreversible. El document final el deixa en el terreny de la generalitat, la qual cosa permet allotjar alguna sospita, en particular quan el programa nuclear nord-coreà ha sigut una assegurança de vida que el règim de Pyongyang ha utilitzat a plaer per aconseguir la seva supervivència.

Kim s’emporta a casa un altre regal, la suspensió de les maniobres militars conjuntes entre els EUA i Corea del Sud qualificades ahir per Trump de "provocació" utilitzant exactament la mateixa paraula amb què el nord va definir durant anys els esmentats exercicis per reclamar el seu final. Sempre serà millor que tots dos líders s’estrenyin la mà que no que tinguin temptacions de jugar amb els seus respectius botons nuclears, però la trobada de Singapur no esborra el caràcter imprevisible i erràtic de tots dos.