El nou Govern central

Espanya, de la nit al dia

Pedro Sánchez ha tornat a sorprendre al ser capaç d'envoltar-se de professionals de prestigi, al privilegiar la preparació dels elegits per sobre dels interessos de partit.

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp43644310 graf4926  madrid  espa a   07 06 2018   los nuevos ministros180607103635

zentauroepp43644310 graf4926 madrid espa a 07 06 2018 los nuevos ministros180607103635 / J J Guillen

En menys d’una setmana el clima social i polític ha fet un tomb radical. Hem passat del gris plomís, el previsible i la resignació rajoyista camuflada de “sensatesa” a un estat d’ànim optimista, il·lusionant, però sense caure en la ingenuïtat. El cabal d’esperança que de manera molt transversal en la societat espanyola suscita el nou Govern central és extraordinari. Hi ha molt pocs precedents d’una cosa així tenint en compte les circumstàncies de l’accés al poder. Pedro Sánchez ha tornat a sorprendre al ser capaç d’envoltar-se de professionals de prestigi, al privilegiar la preparació dels elegits per sobre dels interessos de partit. De sobte, és com si l’Espanya moderna, europea i competent, en què la majoria es reconeix, s’hagués fet càrrec del país. Sense adonar-nos-en hem passat de la nit al dia, perquè l’autèntic Frankenstein l’hem patit aquests anys amb els executius de Mariano Rajoy.

Notícies relacionades

A Sánchez la jugada li ha sortit tan rodona que els seus pitjors enemics seran precisament aquells que li van donar suport a la moció de censura: Podem i els independentistes. Ho van fer pensant que es trobarien amb un Executiu dèbil i captiu. Exactament la imatge que el PP intenta conrear quan Rafael Hernando insisteix en la caricatura dels “pactes secrets amb populistes i separatistes”. Pablo Iglesias ja augura a Sánchez “un calvari” i li ofereix una “cortesia mínima”. O sigui, que anirà a degolla contra el nou Govern espanyol.

Per la seva part, els nacionalistes catalans es van adonar del seu error quan Josep Borrell va ser nomenat ministre d’Exteriors; i quan es va saber l’elecció de Fernando Grande-Marlaska a Interior es van enfonsar en el complet desànim. A més, la comparació entre el baix nivell dels que manen a la Generalitat en contrast ambl’alta preparació dels nous responsables ministerials és abismal. Si amb l’elecció de Quim Torra ja va quedar despullat el caràcter xenòfob i supremacista del separatisme, ara Espanya torna a ser un projecte il·lusionant. I aquesta, sens dubte, és la pitjor notícia per als que volen seguir amb el procés.