Excés de tacticismes

El discurs polític pateix un mal endèmic: massa sovint, la gravetat en els diagnòstics no es correspon amb la contundència de les solucions plantejades. La majoria de la classe política espanyola coincideix en la gravetat de la primera sentència publicada sobre el denominat ‘cas Gürtel’. Una resolució acreditada, tot i que no definitiva, que avala la sospita general: es van utilitzar diners procedents del cobrament de comissions il·legals per finançar la campanya electoral en almenys dos ajuntaments en una trama connectada amb la denominada caixa b del PP que està pendent de ser jutjada en una altra peça processal. En vista d’aquesta resolució, en un cas que va comptar amb la declaració davant del tribunal del president del Govern, és evident que hi ha d’haver alguna conseqüència política. En això, hi està d’acord tothom, fins i tot en privat alguns dirigents del mateix Partit Popular.

Atacs a la iniciativa

El trist és que l’excés de tacticisme està impedint que els mecanismes previstos constitucionalment per a aquest tipus de situacions funcionin correctament. Pedro Sánchez els va posar en marxa poc després de conèixer-se la notícia, cosa que alguns li han criticat per excés de precipitació. En tot cas, si el president de l’Executiu no estava disposat a fer res (el millor hauria estat una moció de confiança o una convocatòria d’eleccions), a qui li correspon fer-ho, i té mecanismes per a això, és al cap de l’oposició, en aquest cas Sánchez, tot i que alguns, submergits en la demoscòpia, ho vulguin obviar. I en vista d’aquesta iniciativa no hi caben ni els apriorismes ni els escapismes. ¿Per què ningú no està disposat a esperar la proposta del candidat per fixar la seva posició? Aquesta és una qüestió formal, però les formes –com hem vist en el cas català– en determinats moments són l’essència de la democràcia. Però no, ràpidament s’han llançat a la jugular del dirigent socialista per acusar-lo de pactar amb els independentistes o amb els populistes sense saber quin serà el seu programa i el seu calendari.

Amb aquest tipus de comportaments, malgrat que alguns pensen que els beneficien momentàniament com a partits, l’únic que s’aconsegueix és el desprestigi general del sistema polític espanyol, que és just el que acaba afavorint el secessionisme i el populisme, els mals que a priori es pretenen evitar.