Bavosos, tirar la canya, assetjament i sèxting

Si és dona, imagini que es troba en un bar amb un amic. Si és home, imagini que és l’amic en qüestió. En aquell moment apareix Andreu Buenafuente/Santiago Segura/El Gran Wyoming (elegeixi el que més admiri), es recolza al seu costat a la barra i es posa a parlar amb vostès. Els sorprèn que irrompi de sobte i sense avisar, però l’admiren molt, així que no l’hi impedeixen. Parlen una mica de com de bonic és el bar; del cambrer, que preparar uns gintònics boníssims, i del ‘dj’, que és molt bo.

“¿Ens podem fer una foto?”, pregunten vostès. “Sí, és clar –respon ell–, però abans vull que tu m’ensenyis les mamelles, que sembla que les tens increïbles”.

Els semblaria del tot intolerable, ¿veritat? Doncs ara imaginin un humorista famós que envia un missatge a una desconeguda en una xarxa social. Com que ella l’admira, se sent afalagada i li segueix la conversa. I, de sobte, sense venir a tomb, ell li demana una foto nua o li comença a fer proposicions sexuals. ¿No és la mateixa porcada intolerable que l’exemple anterior?

Doncs, per a alguns, no. Hi ha un humorista que ha fet exactament això i hi ha un periodista que ha titllat de ‘zorras’ les noies que s’han queixat d’aquest comportament, i hi ha un munt de tuitaires que han dit que el que fa l’humorista és “tirar la canya”.  I que opinen que això no és assetjament.

L’article 184 del Codi Penal ve a dir que “el que sol·liciti favors de naturalesa sexual..., i amb tal comportament provoqui a la víctima una situació objectiva i greument intimidatòria, hostil o humiliant... quan la víctima sigui especialment vulnerable, per raó de la seva edat, malaltia o situació” serà culpable de delicte d’assetjament.  L’humorista és un home de 35 anys que sol·licitava favors sexuals a noies de 17, 18 i 19 anys. És a dir, algunes de menors, algunes amb 15 anys de diferència i sempre valent-se de la seva superioritat. L’humorista en qüestió pot ser perfectament demandat per assetjament.

Si les receptores dels seus missatges haguessin sigut senyores de 30, no se’l podria imputar legalment per assetjament, però sí que podríem dir amb una gran tranquil·litat que això no es “tirar la canya”, sinó ser un porc, un bavós i una ‘machirulo’.

No tinc res en contra del sèxting. Ho he practicat, amb les meves parelles, com tothom. Mai amb un desconegut. Han intentat fer-ho amb mi, com amb la majoria de les dones que tenim perfils en xarxes socials. Recordo un senyor advocat que em va enviar un missatge amb tota mena de prolixos detalls sobre com em menjaria la ‘tenebrátula’. Sí, legalment no és assetjament (perquè jo no soc especialment vulnerable), però és repugnant.

Llavors, especialment dedicat a aquella gent que creu que el que ha fet el famós humorista no és assetjament, sinó “tirar la canya”, els donaré un consell molt simple. Si estàs xatejant amb una total desconeguda (a Twitter, Facebook, Instagram o WhatsApp), abans de deixar anar burrades, enviar ‘fotopenis’ o requerir fotos sexis, pots preguntar: a/ ¿t’atrec sexualment? . I si la resposta ‘a’ és positiva, pots passar a la següent: b/ ¿vols jugar al sèxting? Si et diuen que no, és no. No és complicat d’entendre, crec.

D’altra banda, els recordo als amants del sèxting que, segons l’article 197.7 del Codi Penal, no seria delicte la divulgació d’imatges o captures de pantalla, per exemple, de missatges o converses privades de WhatsApp o d’altres xarxes socials, tot i que menyscabin greument la intimitat personal de l’emissor, si jo soc la receptora d’aquests missatges. Així que el senyor humorista, a més d’un porc bavós, és beneit, perquè hauria d’haver tingut en compte que les destinatàries de les seves floretes podien difondre les captures de pantalla. 

Per aquesta mateixa raó, recomano a les dones no fer sèxting, perquè les captures de les converses poden aparèixer a qualsevol lloc. Tampoc els recomano enviar imatges, perquè, tot i que és il·legal difondre-les, un cop una imatge és a la xarxa, és complicadíssim eliminar-la i pot aparèixer, per exemple, en una web australiana per a l’alegria de ‘pajilleros’ dels antípodes.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El més assenyat és que, si no vols que se sàpiga alguna cosa, no ho diguis. El que es publica a internet, com ara fotografies, vídeos i àudios de persones, queda fora del control de qui ho publica. Tot el que es publica a internet deixa rastre, tot i que et sembli que és anònim.

I, finalment, un consell bàsic i obvi: Si beus, no agafis el mòbil.