04 juny 2020

Anar al contingut

Dues mirades

Adoctrinar

Adoctrinar

Emma Riverola

Si volem educar ciutadans capaços d'analitzar la realitat i formar-se una opinió crítica particular, sembla lògic que les aules incorporin el debat

El suposat adoctrinament a les escoles catalanes ha passat a ser el nou mantra dels que busquen monstres sota les pedres. Més enllà del que és obvi –els professors són persones i hi ha els que ara i sempre han mostrat la forma de les seves creences–, és evident que el debat està regit per l'afany de desacreditar l'escola pública catalana. De les crítiques a la immersió lingüística a les acusacions d'adoctrinament. Un pas més en la demonització d'una institució que, sense ser perfecta, cada dia fa el miracle d'educar amb uns recursos minsos més d'un milió i mig de nens.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

No obstant, més enllà de la utilització política, sorgeix el debat de com s’ha de viure l'actualitat política a l'escola. Considerar-la una mena de granja de pollastres aïllada de la societat és una opció. Però els murs de la fortalesa es traspassen un minut després que soni el timbre. Després, les xarxes col·loquen els nens al món on viuen. I no sempre ho fan des de la tolerància. Si volem educar ciutadans capaços d'analitzar la realitat i formar-se una opinió crítica particular, sembla lògic que les aules incorporin el debat. Un diàleg serè i constructiu, des del respecte a la persona que discrepa. És a dir, just el contrari del que estem protagonitzant els adults. Tant de bo aquest ensenyament públic que tant preocupa alguns polítics sigui igual de present quan s'aprovin els pressupostos.