Anar al contingut

El tauler català

L''efecte Valls'

L''efecte Valls'

Eva Arderius

El cop que somia Rivera pot quedar neutralitzat perquè a Barcelona no han agradat mai els candidats paracaigudistes

Manuel Valls va néixer a Barcelona l'agost del 62. L'any de la gran nevada, quan Horta encara era un lloc d'estiueig i arribaven trens plens d'immigrants a l'Estació de França. Va deixar la ciutat de petit i ara està disposat a tornar com a candidat a l'alcaldia per Ciutadans a una Barcelona que no té res que veure amb la Barcelona grisa que va deixar enrere fa anys.

Encara no és oficial, però la candidatura de Valls ha provocat un gir de guió en la política municipal i en la convulsa política catalana. Ja ha fet que es parli molt de Barcelona, més per qüestions electorals que no pas pels temes de ciutat. De fet, ningú no sap què pensa Manuel Valls del tramvia, dels carrils bici, de la difícil situació de Ciutat Meridiana, dels narcopisos del Raval o dels problemes de vivenda.

Un home d'ordre i mà dura

Això no importa a Ciutadans, que ara no governa en cap consistori i veu en el seu candidat una jugada mestra per aconseguir l'alcaldia més important. Albert Rivera sembla que ho tingui tot calculat. Les  municipals podrien coincidir amb les europees i Ciutadans ofereix un candidat europeista, amb l'ADN barceloní i embolcallat amb la bandera espanyola, exministre i exsocialista, un home d'ordre, mà dura i a qui no li tremola el pols. Tot està pensat perquè aquella nit electoral, i les seves corresponents retransmissions televisives, surtin a la perfecció. Després ja veurem si es governa i com es fa.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Però l'efecte Valls que somia Rivera pot quedar neutralitzat per l'efecte Barcelona, a qui no li han agradat mai els candidats paracaigudistes. Barcelona és una ciutat orgullosa, sap que és prou important com per mirar amb desconfiança els que pretenen governar-la sense conèixer-la bé o els que la veuen com un simple instrument per arribar a altres destinacions. Barcelona ha castigat els que l'han menyspreat. Només els que li han mostrat devoció, l'han entès i se l'han treballat a consciència han tingut premi.

La trinxera de la política municipal

Aconseguir-ho no és fàcil i no m’imagino Valls a l'oposició, treballant al despatx, llegint informes municipals, fent rodes de premsa amb poca premsa i visites d'obres sense càmeres. Aquest és l'encant i la trinxera de la política municipal, que sempre ha circulat per via pròpia. Les interferències d'altres debats i les guerres de banderes no li han provat mai bé a Barcelona i els acords impossibles en altres institucions, en l'Ajuntament barceloní, de vegades, miraculosament, es produeixen. Perfils com el de Valls poden posar en risc aquest ecosistema, cada vegada més delicat. Valls pot representar més blocs, menys acords, i, en definitiva, menys Barcelona.

L'exministre francès ja ha posat en alerta els actuals llogaters de la plaça de Sant Jaume. Ada Colau ha aixecat el to i ha intensificat la seva agenda social, el PDECat i Esquerra han notat com augmenta la pressió per a una candidatura unitària. Jordi Graupera, l'aspirant que vol beneficiar-se de la unió dels independentistes, somriu des de Nova York i el PSC i el PP busquen el seu lloc per no quedar desdibuixats. Només la CUP sembla mantenir certa calma.

Veurem si Valls torna al Born, com va dir l'altre dia, i si torna per quedar-se. La decisió està en mans dels electors, que decidiran si el viatge de París a Barcelona és només d'anada o també de tornada.