Sant Jordi, els que sí i els que no

Dante Fachín obre un univers nou i apassionant respecte a la Diada de Sant Jordi. Diu a Arrimadas i a Albiol que els ha de donar males notícies: "Sant Jordi serà sempre nostre. No serà mai vostre. Sou fora. (…) Xavier i Inés, el «nostre» Sant Jordi (en què vosaltres no hi cabeu)... Sant Jordi sempre serà nostre i vosaltres sou fora». Els motius són que, segons Dante Fachín, Albiol i Arrimadas no són gent de llibres ni de cultura.

Segons nombrosos tests d'un grup de psicòlegs de la Universitat James Madison dels EUA, les persones intel·ligents tenen tendència a cometre errors ximples, perquè hi ha punts cecs en la seva manera d'utilitzar la lògica. I aquests punts cecs hi són perquè la gent intel·ligent té tendència a confiar en excés en la seva capacitat de raonament. És a dir, com que estan acostumats a tenir raó i a donar respostes ràpides, no se n'adonen quan es fiquen de peus a la galleda. Això sí, pot ser que es donin falsos positius en intel·ligència, en alguns casos d'independentistes sobrevinguts.

Insisteixo que Dante ha obert una porta a l'infern (sona aDivina comèdia, i potser ho sigui), i això planteja un immens àmbit de possibilitats. Si des d'actituds progressistes algú s'atorga la llicència de crear una línia divisòria entre els que sí i els que no, segurament tindrà molts seguidors. Es podria donar el cas que algú considerés que en la Diada de Sant Jordi no hi caben:

    –La gent que porta carros de la compra en la diada.

    –Els polítics trànsfugues i dropos.

    –Els senyors de Podem amb perruquí.

    –La gent d'Esquerra que porti gossets. 

    –La gent socialdemòcrata que es tiri pets.

    –La gent esquerranosa que crida parlant per telèfon.

    –Els de centreesquerra que empenyen quan van al metro.

    –Els que no venen roses grogues.

    –Els que només venen roses grogues.

    –La gent de la CUP que regateja el preu de les roses.

    –Els del PSC que no llegeixen gaire.

    –Els del PDECat que no llegeixen.

    –Els ciclistes de centredreta.

    –Els cristianodemòcrates que no llegeixen en català.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

    –Els humoristes liberals argentins que hagin robat més de dues nòvies.

El que s’ha dit, segons els estudis de la universitat esmentada publicats per Travis Bradberry (president de Talent Smart), a tothom li costa acceptar amb elegància que s'ha equivocat. A les persones intel·ligents, com ja s'ha dit, els costa fins i tot més perquè estan massa acostumades a tenir sempre la raó. La gent intel·ligent pot percebre el fet d'equivocar-se com un atac personal i el fet de tenir raó, com una necessitat. Tot plegat per no pensar una mica més les coses.