Ensenyament i segregació social
L'educació és el destí
És fonamental que les classes mitjanes no fugin de les escoles públiques del seu barri
zentauroepp43048808 leonard beard180423182445
Les classes mitjanes estan fugint de serveis públics fonamentals com l'educació i la sanitat. Si continua aquesta tendència, podrien acabar sent circuits de beneficència més que serveis essencials per a l'exercici de la ciutadania moderna. Per la raó que ara diré, la permanència de les classes mitjanes dins d'aquests serveis públics és essencial per evitar aquest deteriorament.
El deteriorament de l'educació no només perjudica els més febles: porta una societat més classista, una política més polaritzada i una democràcia més aristocràtica. L'economia també seria menys innovadora i productiva. Pregunteu-vos per què França és el país del món amb més nivells de productivitat dels seus treballadors. La resposta està en l'elevada qualitat de la seva educació pública, igualitària, universal i gratuïta.
L'evidència que s'està produint aquesta fugida de les classes mitjanes és més clara en aquesta època de l'any, quan les famílies han d'escollir la guarderia o l'escola per als seus fills. Aquesta elecció és molt important en la vida dels nens i nenes perquè determinarà moltes coses de la seva trajectòria vital i professional futura. De fet, l'educació és el destí.
Desequilibri social
L'estrès que veig en les famílies a l'hora d'escollir escola es deu a un fet cada vegada més evident: la segregació escolar. Segregació entesa com el desequilibri social que s'està produint entre centres educatius d'un mateix barri o municipi. Abans aquesta segregació tenia lloc entre l'escola privada i la pública. Però ara es dona a l'interior de l'escola pública com a conseqüència del fet que les classes mitjanes fugen d'aquesta segregació i busquen les millors guarderies i escoles per als seus fills fora dels seus barris.
El resultat és que avui hi ha més segregació per classe social a l'escola que als barris i municipis. Una segregació que és fonamentalment socioeconòmica, tal com mostra l'informe del Síndic de Greuges sobre aquesta qüestió. Segons aquesta font, Catalunya, juntament amb Madrid, és la comunitat autònoma espanyola on més augmenta la segregació.
Des dels governs es facilita i fins i tot es promou aquesta fugida, tant per activa com per passiva. A les escoles concertades se'ls permet cobrar per serveis extra que milloren la qualitat de l'educació i la capacitat d'innovació d'aquests centres. Això fa que l'escola pública deixi de ser gratuïta i equitativa. No deixa de sorprendre que les beques escolars afavoreixin més els centres innovadors que els més desafavorits. Aquest procés contribueix a augmentar la segregació.
L'esforç de moltes escoles públiques de barris difícils per trencar aquesta segregació, augmentar la diversitat social i millorar els resultats escolars és exemplar i encomiable. Però aquests esforços només seran eficaços a llarg termini si les classes mitjanes tornen a portar els seus fills a l'escola del barri.
Sagnia de 'clients'
¿Per què aquesta fugida de les classes mitjanes de l'ensenyament públic és tan determinant per al manteniment d'un servei públic de qualitat? En un preciós assaig publicat als anys 70, titulat Salida, voz y lealtad: Respuestas al deterioro de empresas, organizaciones y estados, l'economista Albert O. Hirschman ens va donar la resposta. La "sortida" (fugida) és una bona opció quan força les empreses a millorar per frenar la sagnia de clients. Però en serveis com l'educació, en què molts clients d'aquest servei no tenen recursos per buscar proveïdors millors, la fugida d'aquells que sí que poden empitjora les coses.
Entretots
En aquestes circumstàncies és la "veu" (la protesta) contra aquest deteriorament la que pot tornar a redreçar les coses. Però la veu és un atribut que també està socialment mal repartit. Les famílies de pocs ingressos i sense estudis tenen poca capacitat de veu, de fer-se sentir. Però aquest atribut sí que el tenen les famílies de classe mitjana amb estudis. D'aquí ve la importància que no fugin de l'escola púbica dels seus barris.
La diversitat social de les escoles convé a tothom. Els estudis mostren que les escoles privades i d'elit no tenen millors resultats perquè el seu model educatiu sigui millor sinó perquè seleccionen els escolars en funció de les seves capacitats personals i circumstàncies familiars i socials. Quan es treuen aquests factors de l'estudi, les dades mostren que la diversitat social genera més bons resultats. I també una societat més justa i una democràcia millor. En definitiva, l'educació és el destí, tant de les persones com de les societats.
