AVUI JUGUES

Tremola, Beyoncé

La maternitat em va allunyar de la zumba. Pero he tornat

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp3098388 barcelona 21 06 2005    television   los 60 aspirantes al pr180420192229

zentauroepp3098388 barcelona 21 06 2005 television los 60 aspirantes al pr180420192229 / DANNY CAMINAL

Si algun dia la vida m’agafa per escriure les meves memòries, un dels moments culminants serà el part de la meva filla. No perquè la Nora sigui el més maco que he fet, que també, sinó perquè en una llitera forrada de paper d’un sol ús, i entre uns recargolaments uterins que riute’n dels que provoquen tres tasses de cafè de màquina, vaig sentir una de les frases que més orgullosa m’han fet sentir: «Em costa horrors clavar l’agulla. Tens l’esquena massa musculada». I, encara que la llevadora se m’havia enfilat a les espatlles en una poc ortodoxa clau immobilitzant i feia dues hores que clamava per una punxadeta d’epidural, si hagués aconseguit deixar de mossegar el coixí la meva cara hauria lluït un somriure triomfant. ¡Sí! Dos anys de feina havien valgut la pena: tenia músculs d’acer. 

Notícies relacionades

Perquè, abans de quedar-me embarassada, jo no faltava un dia a la meva cita amb el gimnàs. No per esportista, sinó per flipada. Entrenador personal (flexions, squats, abdominals a la fitball amb manuelles a dues mans), crits d’eufòria a la classe de spinning i, sobretot, sessions de zumba que em permetien fer realitat, per una estoneta, un somni: ser com una ballarina del ballet de Giorgio Aresu. Em faltaven la cinta i el tanga per sobre de les malles (perquè la vergonya i la figura m’impel·lien a evitar el look de què-guapa-que-soc-i-quin-cos-que-tinc i optava més aviat pel de samarreta-que-tapi-el-cul), però d’actitud anava sobrada: morrets en els moments més intensos de la coreografia, cara com un tomàquet i ranera d’esgotament, i, sobretot i malgrat això, un somriure d’orella a orella. 

El 2012, un estudi va revelar que l’esport augmenta els nivells d’oxitocina, i que això ens anima a practicar-lo. La que em van inocular en vena a mi perquè la Nora ho tingués més fàcil em devia satisfer de tal manera que des que va arribar ella es van esfumar les meves ganes (i el meu temps) de gimnàs. Però la vida són etapes, i ara en comença una, ho intueixo, en què tornaré a regnar a la pista. Igual fins i tot m’atreveixo amb la cinta i el tanga. ¡Tremola, Beyoncé!

Temes:

Beyoncé