La foguera
Cárdenas i la paràlisi cerebral
En un insult i en un elogi només s'ha de valorar la intenció de l'emissor i la reacció del receptor... Cárdenas va voler llançar una flor -amb la frase "¡qui tingués una paràlisi cerebral!"- i Míriam Fernández la va recollir entre rialles
El presentador, amb Camilo Sesto, a la seva casa de Miami, per a ’Força Barça’.
Javier Cárdenas sempre ha tingut una relació molt estreta amb la discapacitat intel·lectual. Es va fer famós ridiculitzant minusvàlids, agrupats en la categoria de friquis, i després de la clausura de Crónicas marcianas va fer una pel·lícula abominable on va seguir torturant-los una mica més. Va arrossegar la seva dicció confusa per emissores de ràdio fins a caure a Europa FM, on el seu èxit li ha posat en safata un programa a la TVE. És Hora punta, espai d’audiència inversament proporcional a les tempestes tuiteres que desferma.
Estic d’acord amb els detractors de Cárdenas en el sentit que és un paio hortera i esquerp amb maneres de goril·la de col·legi, però no se li pot negar que intenta, ni que sigui matusserament, esmenar els seus pecats. Encara que ha fet propaganda de teràpies fraudulentes, també ha après a relacionar-se d’una altra manera amb la discapacitat. Ja no els humilia, sinó que els exalça, i amb aquest objectiu va convidar Míriam Fernández, campiona de Tu sí que vales, activista antiavortament i dona amb paràlisi cerebral.
Notícies relacionadesFernández no podia filar dues frases sense que Cárdenas i els seus col·laboradors bavegessin i aplaudissin. L’entusiasme era tan gran, que Cárdenas va llançar una màxima perillosa. «¡Qui tingués una paràlisi cerebral!», va exclamar. Va voler exalçar la vàlua de la seva convidada però va desfermar un infern pantagruèlic a les xarxes i la premsa. Tots els titulars han qualificat de desafortunat el comentari malgrat que Fernández s’ho va prendre rient i no ha emès, que sapiguem, cap senyal de molèstia, cosa que em porta a preguntar-me què vol dir «comentari desafortunat» i qui ens creiem que som per fiscalitzar així els sentiments dels altres.
En un insult i en un elogi només s’ha de valorar la intenció de l’emissor i la reacció del receptor. Cárdenas va voler llançar una flor i Fernández la va recollir entre rialles. ¿Que va sonar rar? Perfecte. Però crec que Fernández ha demostrat que sap defensar-se ella soleta. Així que a veure qui està menysvalorant els altres.
