29 set 2020

Anar al contingut

Nou terratrèmol polític a la Casa Blanca

La lleialtat segons Trump

KEVIN LAMARQUE

La lleialtat segons Trump

Antoni Gutiérrez-Rubí

Necessita còmplices, no col·laboradors. Aquesta és la gran degradació de la seva presidència: convertir la responsabilitat política en una qüestió personal

James Comey va ser director de l’FBI entre el 2013 i el 2017, nomenat  pel president Barack Obama. Anteriorment, havia sigut fiscal general adjunt dels EUA a l’Administració del president George W. Bush. És un home de l’establishment, que ha atresorat molt de poder i amb una llarga experiència. El seu conflicte amb l’actual president, Donald Trump, no és cap anècdota. És el símbol del fracàs del model de lleialtats que imposa Trump als seus col·laboradors. Lleialtats personals i no institucionals. Trump vol fidels, empleats o familiars al seu voltant. Per això l’abandonen els funcionaris experimentats, els professionals contrastats i els col·laboradors amb criteri.   

Hores abans de l’entrevista a Comey, al programa de George Stephanopoulos d’ABC News, on anava a explicar –suposadament– l’escabrosa trobada de l’actual president  amb dues prostitutes a Moscou el 2013 (una festa després de la qual semblaria que aquest quedava molt vulnerable a rebre xantatge del Kremlin), Trump es va esplaiar a fons a Twitter contra l’exdirector de l’FBI. Fa uns mesos va passar el mateix amb el demolidor llibre de Michael Wolff, Fuego y furia: en las entrañas de la Casa Blanca de Trump, i les explosives declaracions de qui va ser estrateg principal de la seva campanya, Steve Bannon.

Vestir-se de víctima

Trump és el principal promotor dels llibres que menysprea, i el principal argument de la reputació de les persones que insulta. Carrega compulsivament, des de les seves pròpies xarxes, fent que el seu electorat cregui que és un atac gratuït dels seus enemics. Es vesteix de víctima. Amb la seva reacció aïrada, Trump vol mostrar que es defensa de les mentides d’un sistema que vol anar contra ell.

El llibre serà un èxit de vendes, sí, però no entre els seus votants, ni tan sols, probablement, entre indecisos. Atacar les persones, ignorar els arguments o els fets és la seva estratègia. És un o amb mi o contra mi. No hi ha mitges tintes. I, per ara, li funciona. Veurem la reacció dels electors en les eleccions de novembre, quan es renoven parcialment els escons de la Cambra de Representants i del Senat.

Una denúncia política

La denúncia de Comey és política i amb una forta càrrega moral: «Una persona (...) que parla i tracta les dones com si fossin un tros de carn, que menteix constantment sobre assumptes grans i petits i insisteix que el poble nord-americà el cregui, aquesta persona no és apta per ser president dels Estats Units, per motius morals». L’exdirector de l’FBI no ha pogut trobar un títol més suggerent: Una lleialtat més gran. Veritats, mentides i lideratge, fent referència al fet que Trump li va exigir, per mantenir-lo en el càrrec, fidelitat personal en lloc de lleialtat institucional.

Trump necessita còmplices, no col·laboradors. Aquesta és la gran degradació política de la seva presidència: convertir la responsabilitat política en una qüestió personal. Trump intimida i insulta dins i fora de la Casa Blanca. Converteix les persones en objectes que pot usar i tirar; comprar i vendre; degradar i menysprear. Aqeusta és avui la tragèdia –política i moral– dels EUA.