Les víctimes del 'cas Cifuentes'

El despropòsit que envolta el cas del màster de Cristina Cifuentes màster Cristina Cifuentesva viure aquests divendres un nou episodi amb l’anunci per part del Consell de Govern de la Universitat Rei Joan Carles (URJC) que ha suspès cautelarment de les seves funcions el catedràtic de Dret Constitucional i director de l’Institut de Dret Públic Enrique Álvarez Conde, el professor que va dirigir el màster de la dirigent del PP, i que ha obert expedient disciplinari a la funcionària Amalia Calonge, implicada en el suposat falsejament de l’expedient acadèmic de l’encara presidenta de la Comunitat de Madrid. La URCJ també ha anunciat una auditoria acadèmica i comptable (cursos, treballs, exàmens, matrícules i taxes) de tots els instituts i entitats associades a la universitat, com l’Institut de Dret Públic. En el comunicat emès pel rector, Javier Ramos, es parla de greus irregularitats i d’indicis delictius. Per això la fiscalia està estudiant aquest cas.

 

 Tot això és cert. També ho és que l’actitud de la URJC i del seu equip de govern en aquest cas ha sigut deplorable, fins al punt que la imatge i el prestigi d’aquesta universitat pública estan per terra. No es tracta només del cas Cifuentes, la universitat va graduar en Criminologia 200 comandaments policials, segons una denúncia presentada per un sindicat policial. El mal infligit als alumnes de la universitat és enorme, ja que l’ombra de la sospita sobre els mèrits acadèmics de les seves titulacions ja és irreparable.

El vessant polític del cas és molt important, però l’acadèmic no ho és menys. El poder polític no pot utilitzar les universitats com a generadores de titulacions low cost que permeten adornar currículums o aspirar a càrrecs més alts en la funció pública a dirigents del partit governant. Perquè aquestes aules que els càrrecs polítics amb prou feines trepitgen (Pablo Casado va aprovar el seu màster a la URJC sense anar a classe) estan plenes d’estudiants que sí que estudien, que sí que assisteixen a classe (i recorden haver-ho fet), que sí que redacten els seus treballs de final de màster i que sí que guarden còpies dels diferents esborranys als seus ordinadors. En el món de la política, Cifuentes pot enrocar-se si Mariano Rajoy l’hi permet; en el món real, el mal fet a milers d’estudiants no és acceptable. Són les víctimes del cas Cifuentes.