Baixar, el químic

No és la primera vegada, ni probablement serà l'última, que el règim sirià recorre a les armes químiques per atacar els bastions rebels. De fet, en els set anys que dura ja la guerra s'han documentat dos centenars d'atacs amb armes de destrucció massiva. Donat que en el passat aquests crims han quedat impunes és poc probable que els responsables del bombardeig recent amb gas sarín contra Duma, que almenys ha provocat la mort de mig centenar de persones, arribin a ser jutjats per un tribunal internacional.

’atac químic contra Duma s’emmarca en l’ofensiva llançada pel règim i els seus aliats contra Ghouta per mirar d’expulsar les diverses faccions islamistes que controlen, des del 2011, aquesta fèrtil zona situada a l’est de Damasc. L’estratègia de la terra cremada (bombardejos sense descans i bloqueig de l’ajuda humanitària) ha tingut el seu efecte, perquè els grups rebels s’han vist forçats a negociar la seva evacuació, eufemisme per encobrir la seva expulsió forçosa, després de la mort de més de 1.500 civils durant l’últim mes.

Encara que el president Donald Trump hagi advertit que les autoritats sirianes hauran de «pagar un elevat preu» per la seva acció i el Consell de Seguretat hagi convocat una reunió d’urgència per analitzar la situació, tot sembla indicar que aquest crim contra la humanitat quedarà, igual que els anteriors, impune.

S’ha de recordar que el 21 d’agost del 2013, l’Exèrcit regular sirià va gasar la població de Ghouta provocant, en una sola nit, 1.500 morts, la majoria dones i nens. Encara que Barack Obama havia advertit que la utilització d’armes de destrucció massiva contra la població civil era una línia vermella que desencadenaria una intervenció militar nord-americana contra el règim de Baixar al-Assad, el cert és que es va acontentar amb un acord de mínims per a la destrucció de l’arsenal químic sirià, compromís que, a jutjar per la massacre de Duma, no va arribar a complir-se.

¿Què pot passar a partir d’ara? No es pot esperar res del Consell de Seguretat, ja que Rússia i la Xina exerciran el seu dret al veto per torpedinar qualsevol eventual acció contra Baixar al-Assad. Davant aquesta situació, els Estats Units podrien optar per una resposta unilateral com la que va donar el 7 d’abril del 2017 atacant la base aèria de Xairat, una operació aïllada que no va arribar a modificar l’equilibri de forces en el conflicte sirià.

Amb el temps a favor.

Notícies relacionades

Rússia acusa Israel de l'atac a un aeroport militar a Síria

Trump acusa Síria i l'Iran del presumpte atac químic a Síria

Sembla evident que la inacció de la comunitat internacional ha sigut interpretada com un xec en blanc pel règim sirià, que no ha dubtat a recórrer a les armes químiques per atacar Duma amb l’objectiu d’accelerar el final de la guerra.

Baixar al-Assad és conscient que el temps corre a favor seu, sobretot perquè Rússia i l’Iran han donat sobrades mostres que no l’abandonaran a la seva sort i perquè els Estats Units no han deixat d’anar a batzegades en la seva política exterior des de l’arribada de Donald Trump a la presidència de la Casa Blanca.