La deriva autoritària d'Hongria

No per anunciada és menys preocupant. La reelecció per majoria absoluta de Viktor Orbán confirma la deriva autoritària d’Hongria, consolidada pel segon lloc obtingut pel partit Jobbik, encara més ultra i autoritari que el reelegit Fidesz, i per l’enfonsament de l’oposició socialdemòcrata. La principal preocupació que ha de suscitar aquesta victòria de l’home fort hongarès és que consolida la denominada democràcia il·liberal, li dona carta de naturalesa i reforça partits i programes semblants en països de l’Europa central i de l’est, ja sigui a Polònia, la República Txeca, Eslovàquia, fins i tot a Àustria, i també als països més pobres i corruptes de la UE com són Romania i Bulgària. No obstant, la concentració geogràfica d’aquelles democràcies gens liberals en una part de la Unió no significa que la resta estigui fora de perill. 

Països de tradició democràtica  més o menys llarga, com França, Holanda, Alemanya o Itàlia, han vist aparèixer l’amenaça autoritària. Aquests països han sigut capaços de frenar-la, però no d’aturar-la completament. L’amenaça segueix aquí, a l’aguait. O fins i tot ben visible, com és el cas d’Itàlia, on el líder d’un dels partits que pot acabar en la col·lació de govern que amb penes i treballs s’intenta muntar, Matteo Salvini, de la Lliga Nord, es declara admirador d’Orbán (també de Putin). O quan el Partit Popular Europeu al qual pertany Fidesz, en lloc de condemnar la seva deriva autoritària s’afanya a felicitar el guanyador.