Armes químiques a l'infern sirià

La guerra de Síria –set anys, més de 300.000 morts i 10 milions de persones desplaçades– ha conegut aquest cap de setmana un nou sobresalt que pot complicar encara més el conflicte. Almenys una oenagé ha denunciat que el règim de Baixar al-Assad ha llançat un  atac químic a la localitat de Duma, amb el resultat de 42 morts, la majoria dones i nens, i 500 afectats per asfíxia. Els Estats Units han donat credibilitat de seguida a aquest atac mentre que tant Damasc com Rússia, aliada d’Assad, ho neguen.

Donald Trump, que fa una setmana expressava el seu desig que les tropes nord-americanes abandonessin Síria, ha reaccionat com és habitual.  Anuncia represàlies contra Assad, a qui qualifica d’«animal», i culpa de l’atac químic Rússia i l’Iran pel seu suport al règim.

Es repeteix així la situació de fa un any quan, després de criticar Barack Obama per la seva implicació en la guerra, un atac químic que va causar un centenar de morts va provocar la primera intervenció directa de l’Administració de Trump en la guerra amb el llançament de 59 míssils de creuer contra la base de la qual es va posar en marxa l’atac. Aquest precedent i altres d’anteriors indueixen a concedir credibilitat a l’últim atac, que hauria de ser investigat per fonts independents abans de procedir a una nova escalada d’una guerra que, gràcies a la intervenció de Rússia, pot acabar lamentablement amb la victòria militar del dictador de Damasc.