Apertura sense dissidents a l'Aràbia Saudita

Mohammad bin Salman farà 33 anys el 31 d’agost. Encara no sabem si som davant el rei que governarà l’Aràbia Saudita durant cinc dècades o un candidat amb ínfules que no seurà mai al tron. Per consolidar la seva posició ha dirigit purgues a les Forces Armades i dins de la família (un terme ampli si ens referim als Saud; entre prínceps i princeses superen els 15.000). També ha destituït diversos clergues radicals, un oxímoron, perquè el wahhabisme, la versió saudita de l’islam, destaca pel seu rigorisme i intransigència. D’aquest menú ideològic en beuen grups radicals com Al-Qaida i Estat Islàmic.

El jove Salman és l’home fort del règim, és el rei a l’ombra parapetat darrere del títol de príncep hereu. El seu pare, Salman bin Abdul-Aziz al-Saud, és qui cenyeix oficialment la corona, però té 82 anys i no gaudeix de bona salut. The Washington Post assegura que pateix demència senil. Quan va nomenar successor el seu fill va desplaçar l’anterior príncep hereu. S’ha saltat dues o tres generacions d’aspirants al tron. A l’Aràbia Saudita hi deu haver molt príncep ressentit i amb diners, sobretot els del clan Al-Kabir. Onze dels seus prínceps van ser arrestats per ordre de Salman. Va ser un avís: no tolera dissidents.

El fundador del regne, Abdul-Aziz ibn Saud, es va casar amb 22 princeses de diferents tribus de la península que li van donar fills i nets; és a dir, prínceps a l’engròs. Va ser la seva manera de teixir la unitat. A l’Aràbia Saudita no hi ha partits polítics, però sí clans que es reparteixen el poder. Els pactes i l’equilibri són essencials. Ibn Saud va crear el seu llinatge propi quan va desplaçar els seus germans. Tots els reis dels últims anys, menys Abdul·là, eren fills de la favorita d’Ibn Saud. Se’ls coneix com el clan dels Sudari. El rei Salman és un d’aquests fills, que han recuperat el tron després de l’excepció d’Abdul·là, que va aprofitar la malaltia de Fahad per aconseguir el poder i desplaçar els Sudari. No va poder crear la seva línia dinàstica.

Per sobreviure en aquesta complexa estructura de poder, el jove Salman ha emprès dos camins simultanis, un d’interior. Vendre apertura dins de l’Aràbia Saudita: permetre que les dones condueixin, obrir cines, habilitar als camps de futbol espais separats per a les dones (per dissimular en diuen per a les famílies). Busca el suport dels joves, farts de tant de rigorisme. També tracta de projectar modernitat cap a fora en un moment en què els saudites començaven a ser un problema fins i tot per als seus aliats regionals pel seu suport a l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq, dins de la seva guerra global contra l’Iran i els xiïtes.

L’altra és la via exterior. El príncep s’ha alineat amb Donald Trump i Benjamin Netanyahu. Aquesta setmana ha reconegut el dret d’Israel a existir, cosa que representa un canvi de 180 graus. Trump, Netanyahu i el príncep hereu estan d’acord que l’enemic comú és l’Iran. No descarten una futura confrontació. Salman ha promès que si els iranians aconsegueixen la bomba atòmica, els saudites fabricaran la seva.

La seva política exterior, més enllà de gestos i paraules, és una calamitat. El futur rei i ministre de Defensa és l’impulsor de la guerra al Iemen, un desastre per als interessos saudites (i per a la població local). Tampoc li va bé a Líbia. I a Síria acaba de patir una clatellada. Ha deixat tirat el Jaix al-Islam (Exèrcit de l’Islam), el seu grup insurgent favorit un cop passada la febre de l’Estat Islàmic. S’hi han gastat milions. Ni tan sols l’ha pogut evacuar a Jordània després de la derrota a Duma contra l’Exèrcit de Baixar al-Assad (recolzat pels iranians). La seva joguina està ara en mans de Turquia, que juga a totes les cartes, però que se sent més pròxim a l’Iran i Qatar.

Afany modernitzador

Notícies relacionades

Esplugues és Úniques

¿I qui guanyarà el festival d’Eurovisió?

L’afany modernitzador –encara per concretar (no parla bé anglès i no ha estudiat als EUA o el Regne Unit)– li ha atret diversos sobrenoms populars: «terratrèmol Salman», «tsunami Salman». La seva amistat amb Trump, un cop passat el parèntesi de la presidència d’Obama, es basa en les armes com abans es va basar en el petroli. Per assegurar-se el fervor dels EUA, Riad ha triplicat els últims dos anys la compra d’armament.

L’Índia és el primer comprador mundial, el 14% del total, per a un país amb mil milions d’habitants. L’Aràbia Saudita és el segon, amb un 7% per a 30 milions. El futur rei Salman és molt amic de l’hereu dels Emirats Àrabs Units, el príncep Hamdan, el quart comprador mundial d’armament. No us preocupeu, sembla que estem en bones mans.