Condemnes penals per als insults en el futbol

Els estadis de futbol han sigut un dels àmbits on els aficionats s’han sentit lliures per utilitzar una àmplia panòplia d’expressions malsonants, menyspreadores o directament vexatòries dirigides a l’àrbitre o als jugadors rivals. Sentir aquestes expressions ha format part del paisatge futbolístic de la mateixa manera que el fum dels puros o els transistors que radiaven els resultats d’altres partits.

Però això està canviant. La percepció social ja no és tan permissiva, i no es considera amb tanta lleugeresa que un aficionat –però, òbviament, tampoc els futbolistes o els àrbitres– consenti tàcitament que hagi de suportar aquestes vexacions, i encara menys si s’entén que l’esport té una vocació d’escola moral. Així és comprensible l’alar-ma social suscitada pels insults homòfobs a un àrbitre homosexual o els masclistes dirigits a dones àrbitres.

Ara bé, perseguir els insults no és una tasca simple donada la seva complicada catalogació, com també el mesurament de la seva gravetat. I és que sota l’embolcall d’un insult pot haver-hi un sentit diferent. En un passatge del Quixot, Sancho diu: «Confieso que no es deshonra llamar hijo de puta a nadie, cuando cae debajo del entendimiento alabarle». Però també es pot donar el procés invers: que sota una aparença descriptiva o fins i tot d’encomi, s’amagui un sentit vexatori. Recordem la pancarta Shakira és de tots que va aparèixer en un partit entre l’Espanyol i el Barça, perquè sota la seva capa semàntica innòcua n’habita un manifestament injuriós des del punt de vista pragmàtic.

 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Malgrat els problemes esmentats, hi ha raons per perseguir i sancionar les proferències vexatòries, en especial quan els dubtes abans al·ludits es dissolen en el cas concret. Però les mesures administratives –bàsicament multes– no han sigut suficients per allunyar els aficionats que insulten dels estadis. Per això, és interessant i promissòria la sentència recent (núm. 83/2018) d’un Jutjat Penal de Saragossa, que qualifica els insults d’un aficionat a un jove àrbitre de color –«negre, negret, negre de merda, em cago en la teva raça, ves-te’n al desert que és on has d’estar»– com a lesius de la dignitat humana en la mesura que és humiliació, menyspreu o descrèdit de grups o persones. En la mesura que aquest valor constitucional està protegit penalment a l’article 510-2 a) del Codi Penal vigent, la sanció jurídica que s’imputa a l’autor d’aquestes vexacions és la condemna a nou mesos de presó, a més a més de multa i quatre anys d’inhabilitació especial per a professió o ofici educatius, en l’àmbit docent, esportiu i de temps lliure.

Aquesta sentència nova pot marcar una fita a l’enfocar la sanció de la violència verbal que campa pels estadis de futbol per una via penal els efectes preventius de la qual ens semblen més contundents i dissuasoris que els utilitzats fins al moment.