Anar al contingut

Aniversari d'un llibre universal

'El petit príncep', els 75 anys d'un clàssic per a nens i adults

'El petit príncep', els 75 anys d'un clàssic per a nens i adults

Roger Canadell i Teresa Iribarren

Antoine de Saint-Exupéry aborda sota l'aparent senzillesa d'un conte una reflexió profunda sobre el sentit de la vida

El 6 d’abril de 1943, ara fa 75 anys, Le petit prince, d’Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944), va ser publicat a la ciutat de Nova York. Aquesta primera edició va veure la llum, al mateix temps, en  francès i en anglès, traduïda per Katherine Woods, i des d’aleshores se n’han venut 150 milions d’exemplars en més de 300 llengües i dialectes. Això fa que sigui el llibre més traduït de la història després de la Bíblia.

Vuit anys després de la seva aparició, l’any 1951, es va publicar a l’Argentina la primera traducció al castellà d’El principito, feta per Bonifacio del Carril a Emecé Editores, i el 1956, Josep Maria Francès va fer-ne una nova versió castellana, publicada a Mèxic per Editorial Diana. El 1959, va aparèixer per primera vegada a la península, amb el títol d’El petit príncep, traduït al català per Joan Xancó (Editorial Estela), i des de llavors han estat moltes les adaptacions, els enregistraments sonors i les noves traduccions tant al català i el castellà com al valencià, el gallec, l’eukera o l’aranès.

És el llibre més traduït de la història després de la Bíblia. Se n'han venut 150 milions d'exemplars en més de 300 llengües i dialectes

En l’entorn editorial en català el llibre de Saint-Exupéry continua essent tot un fenomen: Jordi Nopca recordava fa uns anys (diari Ara: 15-6-2013) que entre els anys 2008 i 2012 Edicions 62/Labutxaca va publicar-ne cinc edicions, i va vendre’n 50.000 exemplars. Aquest èxit és així arreu del món i el fenomen editorial i de difusió va en augment des que l’1 de gener del 2015 en van vèncer –excepte als Estats Units– els drets d’autor.

L'aviador i el petit príncep de l'asteroide

 Les lectures que es poden fer d’El petit princep són múltiples però en totes hi ha quelcom de central que ha fet que el llibre hagi esdevingut universal, comprensible i útil en cultures molt diferents i en latituds molt distanciades. Aquesta universalitat rau en el fet que el llibre, sota l’aparent senzillesa d’un conte, parla d’una experiència que comporta la reflexió profunda sobre el sentit de la vida. 

L’aviador i el petit príncep de l’asteroide B612 descobreixen una nova manera de mirar les coses que els permet establir un ordre de prioritats diferent i detectar què és allò d’essencial per viure i morir amb sentit: tenir cura (de la rosa particular de cadascú), apropar-se (a les guineus que ens envolten i que demanen ser domesticades), empatitzar (amb aquells que són diferents a mi), ser custodi (de la natura que ens envolta i que ens ha estat encomanada), confiar (que enmig de tot desert hi ha sempre un pou on abeurar), acceptar (la picada de la serp i la finitud de la materialitat), etcètera.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

La volada filosòfica, i fins i tot espiritual d’El petit princep, també es troba en altres obres d’Antoine de Saint-Exupéry, com Ciutadella, publicada el 1948, en la qual s’aprecia la tendència de l’autor a abordar i preguntar-se per qüestions, diguem-ne, profundes, essencials, radicals. Però el clàssic del qual ara celebrem els 75 anys té la particularitat, i també precisament això el fa un llibre universal, que planteja un tema que, a més a més de traspassar fronteres i cultures, és atemporal, és aconfessional i està construït a partir del qüestionament d’un infant amarat d’innocència i de tendresa. 

El valor de l’atemporalitat el demostra el mateix fet que en celebrem el 75è aniversari arreu del món, sense ni pensar que va ser escrit en el context de la segona guerra mundial, quan a Europa milions de nens i nenes van quedar desemparats, com el protagonista, i van haver de ser ajudats a comprendre el món i a tenir cura d’allò que és més fràgil, vulnerable i bell. La seva aconfessionalitat ha permès, paradoxalment, que es convertís en un llibre amarat d’una profunda espiritualitat, comprensible des de diferents tradicions religioses, filosòfiques, etcètera; i la tendresa i la innocència de l’infant són presentades com l’eix d’una saviesa vital cercada arreu i en tot moment per l’espècie humana.

Aventura, fantasia i preguntes essencials

Al tema central del llibre s’hi arriba gràcies a la contraposició de models. Així, el petit príncep, a partir de la seva experiència aprèn a destriar, i rebutja de viure segons els pressupòsits del poder, de la vanitat, de l’evasió, de l’acumulació, de l’activisme buit de sentit.

Tot plegat fa que El petit príncep hagi esdevingut, al marge de si les lectures que en fem són més literals o més metafòriques, un clàssic tant per a infants com per a adults. Als primers els atrapa l’aventura, la fantasia, i posen en joc la imaginació i les intuïcions; i els adults, potser de manera menys intuïtiva del que caldria, hi veuen reflectida, darrere la complexitat del llenguatge poètic, la transcendència d’unes preguntes essencials. 

   

0 Comentaris
cargando