Narcos i populars

Diu la llegenda que els vells contrabandistes de tabac gallecs, que havien fet la seva fortuna passant cartrons de Winston «de bac», no van veure mai clar cedir les seves xarxes per al tràfic d’haixix per por a la condemna social; que van ser els seus proveïdors de tabac holandesos els que els van obligar sota l’amenaça de tallar el subministrament. L’ambició de la segona generació reconvertida en narcos i el diluvi de diners que va portar la cocaïna van fer la resta. 

Els vells contrabandistes com Vicente Otero, Terito, eren amics personals de Manuel Fraga. Van ser personatges clau en la implantació d’Aliança Popular com a organització omnipresent a Galícia. Subministraven diners, militants i vots. El Partit Popular només va trencar amb ells quan l’evidència que ja no traficaven amb tabac sinó amb cocaïna es va fer incontestable i la simpatia que despertaven els traficants de tabac es va transformar en rebuig civil. Ho va fer lentament i mirant de salvar, sempre que podia, les quantioses donacions que les seves empreses fantasmes sempre han procurat proveir; avui, quan una tercera generació de narcos més discrets i professionals porta el negoci, també. El tot terreny de les fotografies de Marcial Dorado i Núñez Feijóo apareixia aquell mateix any en un reportatge sobre els capos gallecs emès per Informe semanal. Els periodistes de TVE sí que sabien qui era i a què es dedicada Dorado, el president de la Xunta insisteix que ho ignorava; era l’únic gallec que no ho sabia. 

 

   Els narcos gallecs solen representar-se amb un tipisme que cansa. Com si aquell Xan das Bolas que encarnava el tòpic gallec amb Franco es dediqués ara a la venda de crac. Personatges com Sito Miñanco o Laureano Oubiña van propulsar l’espectacle que va dirigir com ningú el primer jutge estrella, Baltasar Garzón. Encara que els arquitectes de la connexió colombiana parlessin en perfecte castellà, tinguessin formació universitària o fossin homes de negocis i sabessin de sobres que els panamenys no eren una orquestra de revetlla. 

Van ser prohoms com Pablo Vioque, advocat de Càceres, secretari de la cambra de comerç de Vilagarcía i fundador de l’Aliança Popular local; els cosins Vilas, Luis i José Manuel, vicepresident i tresorer de la mateixa seminal cambra de comerç, destacats militants del Partit Popular i tirotejats per sicaris colombians; o el mateix Marcial Dorado, emprenedor d’èxit, blanquejador massiu i traficant molt discret. 

Alcaldes d’Aliança Popular    

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La llista d’alcaldes d’Aliança Popular relacionats amb el negoci de la droga, padrins de destacades figures al PP d’avui dia, tampoc es queda curta: des del mític Nené Barral, durant 20 anys alcalde del municipi de Ribadumia, on s’alça el castell on el president del Govern, Mariano Rajoy inicia cada any el seu curs polític, fins a Manuel Díaz Ligero, alcalde de la fronterera A Guarda i amic personal de Manuel Fraga, passant pel trànsfuga Alfredo Bea Gondar. 

Però hi ha un nom que sempre va estar al davant: Rajoy; ho diu Carmen Avendaño, que és la presidenta de mares contra la droga; sap de què parla.