Anar al contingut
Roig tot terreny

SANTIAGO BARTOLOME

Roig tot terreny

Jaume Subirana

Una exposició al Born recorda la figura de l'escriptora i periodista

Fins al 30 d’abril tenen l’oportunitat de veure l’exposició Montserrat Roig, 1977. Memòria i utopia al Born Centre de Cultura i Memòria (els gestors municipals han tingut millors dies, rebatejant). Montserrat Roig va ser escriptora i periodista (a més de feminista, antifeixista, catalanista i algun altre adjectiu que em dec descuidar), i la inspirada autora de l’adagi que diu que a la literatura catalana un o una, faci els anys que faci que s’hi dedica, sempre està tornant a començar. 

Potser no és mala idea, doncs, tornar a Roig, perquè ha passat més d’un quart de segle de la seva mort, els seus llibres costen de trobar a les llibreries, van desapareixent els darrers testimonis directes dels camps d’extermini nazis (per a nosaltres la memòria dels deportats no morirà mai gràcies a Els catalans als camps nazis, promogut per Josep Benet però assumit per ella amb passió professional i personal fins a fer-ne un tros de la seva vida). I perquè la magnífica sèrie dels retrats fotogràfics que va fer-li la seva amiga Pilar Aymerich mostra una veritable donassa (donota com a femení d’homenot és un d’aquells substantius, ai, amb gènere marcat) i il·lustra bellament dues dècades, els setanta i els vuitanta, centrals per a la cultura catalana moderna.

Roig va ser, amb Baltasar Porcel, la gran entrevistadora d’aquells anys: a l’exposició, seguin sense pressa a veure fragments de les seves entrevistes en el blanc i negre d’aquells anys en què molts pensaven que tot estava per fer i tot era possible. Es va estrenar el 1977 al circuit català de TVE, en un mitjà nou on el català també començava a obrir-se pas, amb el programa Personatges. En literatura havia debutat amb els contes de Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, premi Víctor Català (va rebre’n la notícia tancada a Montserrat per protestar contra els consells de guerra de Burgos), i la novel·la Ramona, adéu, i ja no va parar fins als reculls d’articles dels seus darrers dies. Inquieta, directa, entusiasta, generosa. En vida i ara també en aquesta memòria exposada, a la recerca de la utopia. 

Temes: Llibres