ANÀLISI

¿Soroll de fons?

1
Es llegeix en minuts
mbenach42532358 in this march 15  2018 photo  a supporter of the late venezu180318192546

mbenach42532358 in this march 15 2018 photo a supporter of the late venezu180318192546 / Fernando Llano

Veneçuela ja no és una democràcia. Alguns la consideren una dictadura, altres un Estat fallit. En tot cas en el moment en que el país afronta unes eleccions presidencials a las que no pot concórrer lliurement l'oposició, la sortida a la pitjor crisi llatinoamericana d'aquest segle no s'intueix que vingui per les urnes.

Amb les negociacions trencades, en un país on s’han anat retallant totes les opcions democràtiques,  a l'oposició ja només li queden els disturbis i les protestes al carrer per posar en evidència la deriva autoritària. La resposta dels militars a la inseguretat cada vegada més estesa és ara mateix determinant per saber el futur polític d’un país destrossat, on el soroll de sabres torna a aparèixer de fons.  

Notícies relacionades

El descontentament i les carències no exclouen l'Exèrcit.Però la possibilitat d’un cop –el rumor sempre ha estat a la rerebotiga– no és evident. Hugo Chávez, paracaigudista, va dur els seus fidels a la cúpula de l’Exèrcit; Nicolás Maduro en canvi, conductor d’autobús, temorós de perdre aquell poder els va entregar els ressorts econòmics del país. Generals de l’Exèrcit controlen el petroli que rega les arques veneçolanes. Altres alts càrrecs de l’Exèrcit s’encarreguen de l’economia fosca, des de l’estraperlo fns al control d’una de les principals riqueses ocultes, el trànsit de cocaïna des de Colòmbia fins als EUA i a Europa. Amb un sistema judicial sectari que només persegueix opositors, aquesta corrupció queda totalment impune i fa de Veneçuela un dels països amb un índex d’homicidis més alt del món.

Malgrat el descontentament d’alguns comandamanets, Maduro i els militars que controlen l’Exèrcit es necessiten mútuament. Per si de cas a més a més el president té les milícies bolivarianes disposades a defensar «la revolució» fins a la mort. Un risc cada vegada més alt. Perquè la idea d’una restauració pacífica és residual, i si totes aquestes forces col·lisionen de cop, el soroll al caure serà l’anunci d’una guerra civil.